Modernisme català: novel·la i teatre — característiques i exemples
1.1 La novel·la modernista
La primera novel·la modernista és de l'any 1901, de Raimon Casellas, i s'anomena Els sots feréstecs. A partir d'aquí els modernistes es dediquen a aquest gènere i fan moltes obres amb molta qualitat literària i un gran interès temàtic. Els subgèneres novel·lístics que hi havia són els següents:
La novel·la simbòlica
Definició: És el subgènere més representatiu del modernisme. Les novel·les presenten una visió simbòlica de la realitat d'acord amb la concepció del món i de l'individu que tenen els modernistes.
Argument
Una persona sensible i diferenciada de la resta lluita per ser com és i per ser ell mateix, entrant en contradicció amb l'entorn i amb la natura, i es produeix el seu aïllament.
Temes
- Recerca problemàtica de la identitat individual.
- Conflicte entre el jo i la societat.
- Visió fatalista de la natura i determinisme del medi.
- Voluntat de l'individu de dominar la realitat.
- Oposició matèria‑esperit.
- El protagonista sol ser anul·lat perquè mai pot establir una relació harmònica amb l'entorn.
Personatges
Tenen una dimensió simbòlica. El protagonista pot ser símbol de l'artista modernista i dels seus problemes amb la societat. Els demais personatges representen idees negatives o força antagòniques.
Escenari
Tot succeeix majoritàriament en un àmbit rural. La natura, juntament amb la gent que hi viu, adquireix una dimensió simbòlica.
Estil
Es potencien tècniques i recursos propis de la poesia per suggerir les dimensions simbòliques de la realitat i les emocions i sentiments dels personatges. Presència de paraules i expressions dialectals, formes rudes, i adjectivació connotada.
Exemples
Els sots feréstecs (Raimon Casellas), Solitud (Víctor Català), La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (Josep Pous i Pagès).
La novel·la decadentista
El present està vist com una època decadentista en què la mort i el dolor són indefugibles. L'artista modernista busca un espai on poder lliurar-se a l'art. Es caracteritza per l'atracció pel que decau, pel morbós, pel corromput i pel pervers. També hi ha la valoració de la lletjor com a estètica, associada a l'erotisme i a la sensualitat. Josafat (Prudenci Bertrana).
La novel·la costumista modernista
Reprodueix la vida quotidiana de la societat industrial del S. XX. El marc espacial és urbà i mostra les tensions entre l'artista i la societat, caracteritzada des d'una vista burgesa interessada només en aspectes mercantils. L'auca del senyor Esteve (Santiago Rusiñol).
1.2 El teatre modernista
El modernisme trenca amb la tradició teatral de la Renaixença i amb el teatre costumista i romàntic. Els modernistes renoven l'estètica teatral incorporant a l'escena catalana els corrents dramàtics de moda a Europa. Es divideix en dues grans tendències:
Teatre regeneracionista o d'idees
Influït pel dramaturg noruec Henrik Ibsen. Fa ús de les convencions de la literatura realista per transmetre continguts ideològics i morals progressistes. Exemple: Aigües encantades (Joan Puig i Ferreter).
Teatre simbolista o poètic
Influït pel belga Maurice Maeterlinck. Presenta realitats simbòliques on es mostra el concepte d'art i d'artista propugnat pels modernistes. Exemple: Cigales i formigues (Santiago Rusiñol).
1.2 El teatre modernista
El modernisme trenca amb la tradició teatral de la Renaixença i amb el teatre costumista i romàntic. Els modernistes renoven l'estètica teatral incorporant a l'escena catalana els corrents dramàtics de moda a Europa. Es divideix en dues grans tendències:
Teatre regeneracionista o d'idees
Influït pel dramaturg noruec Henrik Ibsen. Fa ús de les convencions de la literatura realista per transmetre continguts ideològics i morals progressistes. Exemple: Aigües encantades (Joan Puig i Ferreter).
Teatre simbolista o poètic
Influït pel belga Maurice Maeterlinck. Presenta realitats simbòliques on es mostra el concepte d'art i d'artista propugnat pels modernistes. Exemple: Cigales i formigues (Santiago Rusiñol).