Motivació i Conducta: Anàlisi dels Motius i Necessitats

Psicologia i sociologia3,27 KB

Motivació i Conducta

MOTIVACIÓ: Causa que explica una determinada conducta, el mòbil pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. "Motivus" (moviment), es refereix a l'aspecte dinàmic del comportament en el sentit que existeix a l'interior de l'organisme una força o energia que l'empeny a treballar.

La motivació és la base de tota acció o comportament, i quan les nostres tendències no es poden dur a terme, caiem en el conflicte i la frustració.


MOTIU: És un impuls que ens indueix a moure'ns, a fer alguna cosa. No és en va que la paraula motiu provingui del llatí moure. Es presenta com un desig o una necessitat, tot i que no tots els motius tenen el mateix origen ni la mateixa intensitat.
CONDUCTA MOTIVADA: 3 fases: LA MOTIVACIÓ: Sempre actuem per algun mòbil. L'impuls que provoca l'acció pot ser interior o exterior. LA CONDUCTA: És el comportament o activitat que se'n segueix i depèn molt del motiu. És de signe positiu quan s'orienta cap a la consecució del motiu i de signe negatiu quan vol eliminar l'element pertorbador. LA SATISFACCIÓ DEL DESIG: És el moment en què s'elimina la tensió o el desequilibri que hi havia entre la necessitat i la seva satisfacció.


MOTIUS PRIMARIS: Són biològics i innats, sorgeixen a partir de la pròpia maduració orgànica, són fonamentals per comprendre la conducta humana. A partir d'aquests s'han elaborat els SECUNDARIS: que són socials i adquirits, i estan sotmesos a l'aprenentatge. MOTIUS PSICOLÒGICS: Apareixen quan l'individu ha satisfet les seves necessitats fisiològiques.


Maslow creia que les necessitats bàsiques dels humans s'estructuraven en forma de piràmide. Es divideix en 5 nivells.

Piràmide de Maslow

PRIMER: NECESSITATS FISIOLÒGIQUES: Menjar, beure... elements relacionats amb la supervivència com a individu o grup.
SEGON: NECESSITAT DE SEGURETAT: Inclou no sentir-se amenaçat per cap perill i tenir una estabilitat econòmica estable.
TERCER: ACCEPTACIÓ SOCIAL: Necessitat de saber ser part d'un grup, sentir-se estimat i considerat, cerca de relacions personals satisfactòries.
QUART: ACCEPTACIÓ D'UN MATEIX: Respecte i consideració dels altres per configurar la nostra pròpia imatge de dignitat.
ÚLTIM: AUTOREALITZACIÓ: Quan la persona des de dins i en profunditat busca el sentit de la pròpia vida, maduresa de gran abast que implica autoconeixement.


REFORÇOS POSITIUS: La possibilitat de conducta augmenta mitjançant la presència d'un estímul agradable. NEGATIUS: Apareixen davant la supressió de l'estímul desagradable, com ara la commutació d'una pena per bona conducta. No es pot confondre amb el reforç.
CÀSTIG: Només planteja el problema de la seva eficàcia, ja que no assenyala una conducta desitjada, tan sols evita una conducta no volguda.

Descarregar

PDF Word HTML