Moviment Obrer al Segle XIX: Orígens, Condicions i Lluita Social

Les Conseqüències Socials: El Moviment Obrer

Segle XIX, l'època de la burgesia. Aquesta classe social va anar desplaçant l'antic estament aristocràtic i s'erigí com a classe dirigent. De l'apogeu de la burgesia i les transformacions de la Revolució Industrial, en sorgí una nova classe social: els obrers industrials. Provinguts del camp o d'antics oficis que no van poder sobreviure, els obrers van passar a engrandir barris de les ciutats. Els assalariats agrícoles formaven un col·lectiu que només tenia feina estacionària, miserable i mal pagada.

Condicions de Vida dels Treballadors

El nou proletariat treballava durant llargues jornades a les noves fàbriques. La competència sense cap límit i la recerca del benefici van deixar l'horari de treball i el sou dels treballadors sotmesos a les oscil·lacions del mercat. La classe obrera vivia en la inseguretat. Els treballadors mai sabien quants diners portarien a casa i no sabien quan duraria la seva feina o com podrien aconseguir-ne una altra. Una malaltia els abocava a la indigència, ja que no hi havia cap mena de seguretat social. Els obrers industrials i els miners compartien formes de vida similars.

Orígens del Moviment Obrer

Al segle XIX, els obrers van començar a ser conscients de la seva misèria. L'Estat liberal es va desentendre de la problemàtica dels treballadors i es va negar a elaborar una legislació social a favor seu. La mateixa classe obrera va cridar l'atenció social sobre els seus problemes.

Primeres Associacions de Treballadors

Van néixer amb la Revolució Industrial. Van ser prohibides i reprimides perquè es considerava que anaven contra la llibertat d'empresa i de contracte. La primera reivindicació dels treballadors va ser el dret d'associació. La Gran Bretanya va ser la primera a reconèixer-lo. Un cop aconseguida la llibertat, es va iniciar la defensa col·lectiva de les condicions salarials i laborals d'un ofici. La vaga solia ser el principal instrument de pressió.

Les Primeres Accions Obreres

• Ludisme: Destruir les màquines i reivindicar la participació política per aconseguir una millora en les condicions de vida. Els obrers enviaven comunicats amenaçadors contra els empresaris abans de destruir les màquines. Els governs van disposar penes de mort.
• Cartisme: Carta del poble on es reclamava el sufragi universal. Reclamaven el sufragi universal, el vot secret i la creació de districtes electorals iguals. El parlament els ho va denegar.

Socialisme

Es tractava dels socialistes utòpics. Proposaven una nova societat sense explotació ni injustícia, on totes les persones serien iguals i el poder estaria a mans del poble. Els principals teòrics van ser Karl Marx i Friedrich Engels. Estaven convençuts que l'anàlisi del capitalisme i les propostes per canviar-lo que feien es fonamentaven en la ciència.

Anarquisme

Coincidia amb el socialisme, però no en compartia les solucions. El teòric Mikhaïl Bakunin propugnava la destrucció de l'Estat per mitjà de l'acció directa i l'organització de la societat en comunes lliures. Bakunin rebutjava l'organització centralitzada i era contrari a l'acció política.