El Moviment Obrer: Ideologies i Transformació Social
El Moviment Obrer: Ideologies i Lluita de Classes
El Cartisme i la Carta del Poble
El Cartisme (Carta del Poble) tenia uns objectius molt definits: el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats que fes possible l'exercici de la política als treballadors i la reunió anual del legislatiu.
La Socialdemocràcia (SPD)
El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) pretenia conquerir el poder polític a través de l'acció revolucionària a fi d'implantar una societat socialista. També pretenia realitzar reformes democràtiques i socials, com ara:
- La igualtat de drets.
- L'educació pública.
- La millora de les condicions de la classe obrera (sous i hores laborals).
Corrents de l'Anarquisme
Anarcocomunisme
L'anarcocomunisme va ser representat per Piotr i Errico. Aquest corrent presentava una perspectiva d'enaltiment de la conducta individual, s'oposava a la formació de sindicats i defensava una societat sense classes i la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i dels béns de consum.
Anarcosindicalisme
L'anarcosindicalisme es va definir com a autònom dels partits polítics. Es basava en l'acció directa dels obrers enfront dels patrons i en la vaga general com a instrument revolucionari de canvi social.
La Nova Classe Obrera i el Sistema Fabril
La nova classe obrera es va consolidar sobretot a partir del 1820. Sorgiren les fàbriques, que eren més grans que els tallers i disposaven de màquines més potents mogudes amb l'energia del vapor. Aquest canvi va establir un nou ordre laboral caracteritzat per:
- Jornades de fins a 15 hores.
- Un ritme de treball constant i sense descans.
- Treball realitzat també per infants i dones.
- Una disciplina dura i salaris baixos.
El Sindicalisme i les Societats de Socors Mutu
Dins del sindicalisme, els obrers van tenir la necessitat de crear organitzacions pròpies, independents dels grups burgesos. Sorgiren agrupacions obreres com les societats de socors mutu, que actuaven com a societats de resistència. Moltes d'aquestes estaven formades per antics artesans, ajudaven els treballadors en cas de malaltia i varen organitzar vagues.
El Socialisme Utòpic
El socialisme utòpic és un terme utilitzat per Friedrich Engels per designar els pensadors que plantejaven societats ideals (utòpiques), però que no es van implicar en les formes de lluita o d'organització necessàries per aconseguir-les.