Moviments Literaris Catalans del Segle XIX: Costumisme, Realisme i Naturalisme
El Costumisme: Tradició i Quadre de Costums
El costumisme fou un moviment que tenia com a finalitat deixar constància de l’existència d’una geografia i uns personatges típics en un moment determinat de la història. Era una mena de defensa dels costums i les tradicions de sempre. Tingué èxit perquè ja comptàvem amb una tradició pròpia que provenia del segle XVIII, amb narracions com Calaix de sastre del Baró de Maldà, o per l’existència del teatre popular.
La manifestació literària del costumisme fou el quadre de costums. Tenia un origen periodístic. A la Comunitat Valenciana, destaquen publicacions com El Mole i El Sueco. El quadre de costums centrava tot el pes a retratar amb minuciositat escenes i personatges típics de la vida quotidiana.
El Realisme: Reflex de la Societat
Els realistes pretenien reflectir la realitat de la manera més objectiva possible. En les obres podem trobar tots els aspectes de la vida: la bellesa i la lletjor, la bondat i la maldat, etc. Són molt presents en les obres realistes la crítica social que es desprèn de tots els canvis socials i econòmics que la industrialització havia dut a terme.
El gènere més conreat pels realistes fou la novel·la, amb autors destacats com Honoré de Balzac, Stendhal i Gustave Flaubert. A València no tenim moltes mostres de narrativa, però podem destacar a Catalunya la figura de Narcís Oller.
El Naturalisme: Determinisme i Experimentació
La novel·la naturalista va un pas més enllà del realisme. Té l’origen en la teoria del determinisme, que afirma que l’home no té llibertat ni voluntat pròpia per a canviar el destí, perquè aquest ja està decidit quan neix pel medi social i natural on viu i per l’herència genètica.
La figura més representativa del naturalisme fou Émile Zola. Proposava una novel·la de caire experimental que ha de seguir una teoria científica: recollida de dades, formulació d’una hipòtesi i comprovació dels resultats de la hipòtesi.
Narcís Oller: Entre el Realisme i el Naturalisme
Narcís Oller va néixer a Valls. Estudià dret, la seva passió. Va escriure novel·les, quadres de costums, teatre, contes i un llibre de memòries, i a més va traduir autors.
Oller va escriure moltes obres destacades:
- La papallona (1882): Novel·la realista amb final romàntic i de fulletó, que li donà fama a Europa. Fins i tot, el pròleg de la traducció francesa el va escriure Zola.
- L’escanyapobres (1884): Obra naturalista que tracta sobre el tema de l’avarícia portada a l’extrem.
- La febre d’or (1890): Novel·la de costums que retrata una època de la vida de Barcelona, el pas d’una vila rural a una ciutat industrial i burgesa.
- La bogeria (1898): Novel·la naturalista que segueix la ideologia de Zola. Explica com es tracta una malaltia com la demència des de diferents punts de vista i aborda el tema del determinisme.
Tot i això, Narcís Oller no podem considerar-lo un naturalista complet, perquè no creia en el determinisme.