Moviments Literaris Catalans del Segle XIX: Romanticisme, Realisme, Renaixença i Narcís Oller
El Romanticisme: Característiques i Impacte
El Romanticisme va ser un moviment d'arrel nacionalista que va recuperar les tradicions populars. Tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal, va presentar les característiques següents:
- Rebuig dels cànons clàssics.
- Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.
- Reivindicació de la lletjor i l'horror.
- Incorporació de la barreja de gèneres en una mateixa obra.
- Predomini del sentiment sobre la raó.
- Exaltació d'un cert sentiment nacionalista.
- Presència ocasional de l'exotisme.
Realisme i Naturalisme: Mirall de la Societat
El Realisme va ser un moviment centrat sobretot en la novel·la, que va pretendre reflectir la societat del seu temps amb fidelitat. Aquest moviment va tenir com a conseqüència el Naturalisme, un corrent creat per Émile Zola amb dos objectius principals:
- Retratar la vida de les classes socials més desfavorides.
- Constituir el reflex literari de les teories deterministes.
La Renaixença: Recuperació Cultural i Política Catalana
La Renaixença va ser un moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar dignificar la llengua catalana i restablir una literatura nacional als territoris on aquesta es parlava. Això implicava una superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb l'Edat Mitjana.
Cal destacar que va ser un moviment sobretot polític, que va néixer a partir de la burgesia catalana, amb l'objectiu de diferenciar-se de la resta d'Espanya.
Narcís Oller: Vida i Obra d'un Mestre del Realisme Català
Narcís Oller va néixer a Valls el 1846. Va començar a escriure en castellà, però la seva obra més destacada és en català. La seva primera novel·la, La Papallona, va ser publicada el 1882.
La seva següent novel·la, L'Escanyapobres (1884), ja s'acostava més a l'esperit naturalista. Després de l'obra Vilaniu (1885), Oller va publicar la seva obra més ambiciosa, La Febre d'Or, que va aparèixer en tres volums entre 1890 i 1892.
El 1898 va escriure La Bogeria, on plantejava una de les grans obsessions del naturalisme. Finalment, amb l'obra Pilar Prim (1906), va intentar adaptar-se als nous corrents modernistes del segle XX.
Cal destacar, a més, els contes de l'autor i les seves Memòries literàries, que ofereixen una visió valuosa de la seva època.