Moviments Literaris Catalans: Modernisme, Avantguardes i Postguerra

Tendències Estètiques i Moviments Clau

Modernisme

Introducció de les diferents tendències estètiques considerades modernes, sobretot a París.

Noucentrisme (1906-1920)

Impulsat per Eugeni d'Ors. Els valors se centren en tot allò relacionat amb la novetat del nou-cents.

Cubisme

Originat a París. Cercava despullar les aparences de la realitat temporal, transformar les formes geomètriques, utilitzar els collages i els cal·ligrames.

Futurisme (Itàlia, 1914)

Pretenia l'anul·lació d'un passat, una cultura i un art, i la imposició d'un art nou. Exalta el masclisme.

Dadaisme

Originat a París. És una actitud de negació de tot, la destrucció de la destrucció. El seu objectiu era confondre la gent i crear una situació caòtica.

Surrealisme

Busca provocar el caos intel·lectual i una crisi de la consciència. Inclou aspectes romàntics.

Simbolisme

Es va introduir amb Maeterlinck i Verlaine (entre 1893-1896). Rusiñol el va aplicar al teatre i la prosa. Poetes més actius: Joan Maragall i Adrià Gual.

Prerafaelitisme

Reivindica els valors artesanals de l'Edat Mitjana i la recreació d'ambients medievals.

Vitalisme

Filòsof clau: Nietzsche.

Espontaneisme (Joan Maragall)

Es manifesta amb l'elogi de la paraula. Maragall va publicar Visions i Cants.

Parnassianisme

Reivindicació del sonet. Miquel Costa i Llobera amb Lo Pi de Formentor i L'Agre de la Terra.

Poesia Noucentista i Autors Clau

Característica principal: Creació d'una llengua poètica depurada.

• Miquel Costa i Llobera: Horacianes.
• Josep Carner: Els fruits saborosos, La paraula en el vent.
• Guerau de Liost: La muntanya d'ametistes (amb una visió arbitrària del Montseny).

Corrents Literaris Post-Gran Guerra

La Gran Guerra va produir un esmicolament d'opinions que va desembocar en dos grans corrents: els avantguardistes (trencadors) i els simbolistes (cercadors d'una poesia pura).

Avantguardistes

• J.V. Foix: Gertrudis, KRTU.
• Joan Salvat-Papasseit: Poemes en ondes hertzianes, L'irradiador del port i les gavines.

Simbolistes

• Josep Sebastià Pons: Canta perdiu, Canticel.
• Carles Riba: Les elegies de Bierville.
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres (amb obres breus).

Josep Maria de Sagarra

Gènere cançó (Cançons de rem i de vela) i poemes (El Comte Arnau, El poema de Nadal).

Poesia Catalana de Postguerra i Dècada dels 50

• Agustí Bartra: L'evangeli del vent, Ecce Homo.
• Salvador Espriu: Cementiri de Sinera, El caminant i el mur, La pell de brau.
• Joan Oliver: Vacances pagades, Quatre mil mots.
• Dècada dels 50: Josep Palau i Fabre (Poemes de l'alquimista).

Poetes Socials Destacats

• Miquel Martí i Pol: El poble, la fàbrica.
• Vicent Andrés Estellés: La ciutat a cau de l'orella, Llibre de meravelles.
• Joan Brossa.

Poesia de l'Experiència i Postmodernitat

• Gabriel Ferrater: Da nuces pueris, Menja't una cama, Teoria dels cossos.
• Montserrat Abelló: Al cor de les paraules.
• Jordi Pàmias: El lloc de la teulada.
• Miquel Bauçà: Obra poètica.

Conceptes Gramaticals Bàsics

Tipus d'Oracions Coordinades

• Copulatives: i, ni
• Disjuntives: o, o bé
• Adversatives: però, sinó
• Distributives: no solament... sinó també, ara... ara
• Il·latives: per tant, perquè
• Explicatives: és a dir

Tipus d'Oracions Subordinades

• Substantives: Fan funció de Subjecte (S), Complement Directe (CD), Complement Indirecte (CI) o Complement Circumstancial (CC).
• Adjectives: Explicatives i Especificatives.
• Adverbials: Fan funció de Complement Circumstancial (CC).

Mètrica i Fonètica

• Hiat: Separació de vocals en síl·labes diferents (Ex: eu-ro-pe-a, es-qui-a).
• Sinalefa: Unió de vocals de paraules diferents en una sola síl·laba (Ex: hi ha, té un nasset).
• Elisió: Dues vocals veïnes estan en contacte, però una no es pronuncia (Ex: no sé el secret).