El Naixement de Venus de Botticelli: Anàlisi i Context Històric
Fitxa tècnica
Títol, autor, cronologia, tècnica, mides, tipologia, localització, història obra
Context històric i cultural
Situar en temps i espai, enumerar conceptes època, arguments comprensió obra, paral·lelisme estilístic
Pintura i arts del color
Tipologia, suport i tècnica, forma: figuratiu o abstracte, línia, color, pinzellada, llum, composició, espai, realisme expressiu, anatomia, indumentària. Models visuals/influències rebudes, característiques estilístiques, relació amb altres obres de l'autor, del taller... originalitat i aportacions específiques
El Naixement de Venus
El Naixement de Venus és un quadre fet per Botticelli a Florència al 1485. El tema és mitològic. L'estil és renaixentista. Al centre del quadre surt Venus espiritual malgrat que surt nua. La anatomia perfecta del moment en postura de contrapposto i els cabells rossos llargs que la 'cobreixen'. Aquesta estableix un eix vertical central i un triangle imaginari junt els altres personatges típic del renaixentisme. Contorns clars i els colors iguals, sense estridències. Amb influència neoplatònica. Va ser oblidat però després el van redescobrir al XIX pels prerrafaelites
Quattrocento a Itàlia
Fou un segle de transició entre el món medieval i l'edat moderna
Itàlia estava dividida en gran quantitat d'estats. El centre nord predominaven els petits estats o repúbliques al voltant de ciutats destacades. Florència, Venècia, Milà, Padua. Fou en aquestes ciutats on es va començar a conrear un art que podem definir com renaixentista, mentre la resta d'Europa continuava conreant un gòtic tardà...
En aquestes ciutats existia una gran vida comercial i artesanal encapçalada per una alta burgesia de banquers i grans comerciants. A part de dominar la vida política aquestes famílies es convertiran en mecenes de l'art i dels artistes, difusors i finançadors de l'art. El cas més emblemàtic fou el dels Mèdici de Florència.
Florència fou la principal capital artística del Quattrocento.
L'art renaixentista s'inspirava en el passat grecollatí, igual que l'humanisme moviment intel·lectual que intentava combregar la tradició de Roma i Grècia amb un cristianisme renovat i neoplatònic. Els 2 moviments, artístic i intel·lectual, defensaven una concepció antropocèntrica del món, l'home com a mesura de totes les coses.
Podem distingir 3 etapes històriques en l'evolució de l'art renaixentista
1r - Quattrocento. Desenvolupat al centre-nord d'Itàlia durant la segona meitat del segle XV. Va tenir com a capital cultural la Florència dels Medici, sense oblidar altres centres destacats com Milà, Roma, Venècia, Ferrara o Pàdua.
Arquitectes més destacats, Brunelleschi i Battista Alberti. Escultors més destacats, Ghiberti, Donatello i Verrochio. Pintors més destacats, Masaccio, Fray Angelico, Piero della Francesca i Botticelli.
2n - Cinquecento, desenvolupat durant el primer terç del segle XVI. La nova capital artística serà Roma, convertint-se el Papat en el principal mecenes de l'art i dels artistes. Fou l'època de consolidació del nous valors estètics i de nous recursos formals, la del Renaixement Clàssic, però sobretot de l'expansió per Europa d'aquest art italianitzant desenvolupant-se altres importants escoles, com l'alemanya amb artistes com Durer, l'escola flamenca al Flandes, l'anglesa, o l'espanyola.
Principals artistes, Bramante en arquitectura, en escultura Miquel Angel, en pintura el mateix Michelangelo, Leonardo da Vinci, Rafael i de l'escola veneciana en Tizià.
3r - Manierisme. Etapa de transició cap al Barroc i caracteritzada per trencar amb les normes clàssiques dels dos períodes anteriors. Principals artistes, Palladio en arquitectura, Giambolonga en escultura i El Greco en pintura
Anatomia juvenil perfecta
Rostre amb proporcions exactes
És possible que fos el primer nu en bronze
Posa contrapposto
La cama la té a sobre del cap de Goliat
