La Narrativa Catalana del Segle XX: Evolució, Autors i Obres Clau
La Narrativa del Segle XX: Crisi i Renovació
La novel·la realista va entrar en crisi quan es van posar en dubte les tesis del positivisme, segons el qual tot es podia explicar mitjançant la tècnica i la ciència. Els primers novel·listes que van formular teòricament i pràcticament les bases de la novel·la psicològica van ser Henry James (La copa daurada) i James Joyce (Ulisses).
La Renovació Modernista en la Novel·la Catalana
El model de novel·la realista i naturalista va entrar en crisi i els autors catalans de les noves generacions van optar pel conreu de diversos tipus de novel·la:
- Novel·la simbòlica: històries rústegues que presentaven drames emmarcats en escenaris muntanyencs. Ramon Caselles (Els solcs feréstecs), Víctor Català (Solitud).
- Novel·la decadentista: va passar de la descripció a la suggestió. Pretenia reflectir una realitat interior. Miquel de Palol (Camí de llum).
- Novel·la costumista: va representar la desintegració de la novel·la en narracions independents, unides només pel tema. Santiago Rusiñol (L'auca del senyor Esteve).
El Parèntesi Noucentista i la Represa Narrativa
Amb l'arribada del Noucentisme, els autors de novel·les van passar a un segon pla. Només Josep Carner Soldevila va excel·lir en el conreu de la narrativa curta.
El Noucentisme acaba amb la novel·la, però aquesta torna als anys 30.
La Narrativa Catalana Després del Desgavell Bèl·lic
Durant la postguerra, va costar molt recuperar una certa normalitat editorial i reconstruir el públic lector. La producció es va moure en la semiclandestinitat. Cap als anys cinquanta, la generació d'escriptors nascuts pels volts de 1930 van començar una obra que va anar diversificant les propostes seguint els grans models. Algunes de les noves aportacions van ser aquestes:
- Novel·la testimoni de la guerra: Josep Sales (Incerta glòria).
- Novel·la psicològica i existencialista: Maria Aurèlia Capmany (Betúlia).
- Novel·la fantàstica: Joan Perucho (Llibre de les cavalleries).
- Novel·la del realisme social: Josep Maria Espinàs (Combat de nit).
- Novel·la que seguia els models dels novel·listes de la Generació Perduda: Manuel de Pedrolo (Balanç fins a la matinada).
- Novel·la de tradició psicològica: Mercè Rodoreda (Miralls trencats).
- Els contistes: Pere Calders (L'ombra de l'atzavara).