Naturalesa i cultura: L'evolució humana i social

La tensió entre naturalesa i cultura

Vegem alguns aspectes d'aquesta tensió entre naturalesa i cultura:

1. L'emancipació del fet biològic

En l'ésser humà, un cop van aparèixer els elements que van permetre l'evolució biològica, es produeix un canvi radical: l'emancipació del fet biològic per passar a l'evolució social i cultural, exclusiva de l'home. L'home culmina i tanca l'evolució biològica (segons Faustino Cordón). Com assenyala Gordon Childe, la feblesa de l'home ha estat el seu avantatge.

2. Confrontació entre naturalesa i cultura

Existeixen dues posicions principals:

• Continuïtat biològica: L'ésser humà continua lligat al seu passat animal. No es pot ignorar la seva constitució biològica (Desmond Morris, El simi nu; Konrad Lorenz, etòleg).
• Evolució social: L'home ja no evoluciona en termes d'espècie, sinó en termes de societat. La cultura és un mode d'adaptació supraorgànica, una segona naturalesa.

3. Instint versus aprenentatge

L'animal actua regit, bàsicament, per instints transmesos hereditàriament; el seu comportament és innat. En l'home, el comportament és transmès per aprenentatge i per acumulació de la tradició; és un comportament adquirit.

4. El medi social i la condició humana

El medi social és imprescindible perquè l'ésser humà sigui humà; és condició de possibilitat per al desenvolupament de l'individu. Cal recordar la metàfora del colom d'Immanuel Kant i la problemàtica dels infants salvatges (vegeu la pel·lícula L'infant salvatge de François Truffaut).

Una posició ben diferent és la del "bon salvatge", que postula un "estat de naturalesa" inicial on l'ésser humà viuria innocent i feliç sense la pressió de la societat, que és qui el corromp.

5. Conclusió: Una doble herència

En resum, l'herència genètica, al marge del context cultural, no és suficient per explicar el comportament humà. L'ésser humà és la confluència d'una doble herència (la dels gens i la de l'aprenentatge social) i el resultat d'una doble evolució (la biològica i la cultural).

6. L'ésser humà com a ésser inacabat

L'home neix amb una base biològica, però es va fent progressivament un cop nascut. Aprèn bona part del que necessita per viure de l'entorn humà. Aquest procés d'aprenentatge social s'anomena socialització.