Neodarwinisme i Exclusió Social: Reptes de l'Educador

Neodarwinisme i Organització Social

El neodarwinisme es presenta com una teoria que explica l'organització social basada en l'habilitat cognitiva, considerada hereditària. Aquesta perspectiva postula que l'estructura social està determinada per factors genètic-hereditaris difícils de modificar.

Desigualtat Social i Neodarwinisme

El neodarwinisme justifica l'aparició de la desigualtat social, ja que cada individu es troba en un estrat social determinat del qual no pot canviar fàcilment. Això planteja un repte important per a la inclusió social.

Reptes de la Inclusió i l'Educació

• Repte d'inclusió: L'educació es veu com un mecanisme que pot perpetuar les diferències socials, on l'accés a una millor educació està lligat a la capacitat econòmica.
• Qualitat per a tots: Es proposa una educació que ofereixi les mateixes oportunitats a tothom, independentment del seu origen socioeconòmic.
• Enfortiment dels subjectes i les comunitats: Fomentar l'autonomia dels individus i la consciència sobre les seves trajectòries vitals.
• Convivència i ciutadania: Desenvolupar les competències bàsiques per a una convivència plena en comunitat.
• Comunitats d'aprenentatge: Reconceptualitzar el paper de l'escola en la societat globalitzada, adaptant el model educatiu, afegint recursos i noves metodologies.

Escenaris de Treball dels Educadors

1. Societat de la Informació

La societat de la informació es caracteritza per quatre pilars fonamentals:

• Globalització
• Multiculturalitat
• Neoliberalisme (amb una menor intervenció de l'estat en els afers socials)
• Societat del coneixement (que provoca canvis constants)

Aquests pilars generen canvis significatius en diversos àmbits:

• Tecnològic: Acumulació d'informació, velocitat de transmissió i exclusió dels qui no s'integren.
• Econòmic: Precarietat laboral, incorporació de la dona al món del treball i nous perfils professionals.
• Polític i cultural: Eliminació de barreres i fronteres, i desenvolupament de les ONG.
• Cultural: Mercantilització de la cultura, varietat de públics (real, potencial i no públic).

2. Societat del Risc

Es distingeixen dos tipus de riscos:

• Els que afecten a uns quants: Pobresa i fam. Són riscos visibles, però sovint ignorats per aquells que no els pateixen directament.
• Els que afecten a tothom: Riscos ambientals, de salut, guerra nuclear, terrorisme global. Requereixen un cert nivell de consciència i coneixement per ser percebuts.

Societat Dual i Exclusió Social

• Societat Dual: Es caracteritza per la divisió entre persones amb accés a recursos i oportunitats i aquelles que no en tenen.
• Exclusió social: Es manifesta per la manca d'accés a les TIC i la incapacitat per interpretar la informació disponible.

Es defineixen tres zones en relació amb l'exclusió:

Variable vinculació: relació amb les xarxes socials.

Variable significació: com se sent la persona al món.

• Cohesió / Integració: El treball estable permet l'accés a la societat de consum i a la protecció pública.
• Vulnerabilitat / Risc: El treball precari redueix l'estat del benestar.
• Exclusió: Manca de treball i significació precària.

Noves Relacions i el Paper de l'Educador Social

Cal evitar culpabilitzar la persona en situació d'exclusió, ja que aquesta és conseqüència de factors polítics, estatals i de drets.

Paper de l'Educador Social

• L'educador social no pot donar resposta a tot per si sol; és un instrument del sistema.
• Les seves accions s'adrecen als tres espais: prevenció a la zona de cohesió, i reforç a les zones de risc i exclusió.
• El treball amb l'exclusió social té una dimensió política important.

Configuració de l'Educador Social

La figura de l'educador social apareix a Europa durant el període de guerres, a causa de necessitats com ara l'atenció a persones mutilades (discapacitat) i a infants sense pares. L'educador esdevé un nou suport en aquest context.