El New Deal i l'economia de l'Alemanya nazi

El New Deal i la intervenció econòmica

El demòcrata Franklin D. Roosevelt va arribar a la presidència dels Estats Units el 1933, en el moment més intens de la depressió: caiguda forta de la demanda, enfonsament de la producció, de la inversió i dels preus, i molts aturats. Roosevelt va crear un programa d’intervenció econòmica estatal anomenat New Deal. Entre 1933 i 1938 va adoptar una sèrie de mesures per a lluitar contra la deflació, reactivar l’economia i crear ocupació:

• Un programa per a sanejar el sistema bancari, perquè els bancs oferissin garanties i seguretat en els dipòsits i préstecs. Es va potenciar el restabliment del sistema creditici i es va regular el funcionament de la borsa per impedir l’especulació.
• Es va utilitzar un programa de fortes inversions en obres públiques per reactivar l’economia i crear llocs de treball.
• Es va intentar disminuir la producció agrícola per a elevar els preus dels productes del camp i recuperar les rendes dels agricultors. Amb aquest objectiu es concediren subvencions a aquells que reduïssin les collites i l’àrea sembrada.
• Va afavorir les grans empreses, eliminant la competència, augmentant els preus i estimulant la inversió.
• Es va obligar els empresaris a acceptar millores socials com la fixació d’un salari mínim, la limitació de la jornada laboral setmanal i el dret a la lliure sindicació i a la negociació col·lectiva.
• Es van crear pensions de vellesa i viudetat, assegurances per incapacitat i subsidis de desocupació, per establir les bases de l’estat de benestar.

Alemanya: l’autarquia i el programa de rearmament

A Alemanya, amb l’ascens al poder de Hitler, es va imposar el control estatal sobre l’economia. L’objectiu nazi era aconseguir l’autarquia econòmica mitjançant grans inversions estatals que permetessin una total autosuficiència en el sector primari i en l’industrial. Les inversions públiques es van dirigir en part a la indústria militar i a les obres públiques. L’atur va caure dràsticament: el servei militar obligatori va reduir el nombre d’aturats, i el foment de les obres públiques i la fabricació d’armaments va proporcionar nombrosos llocs de treball. Aquesta política només es podia sostenir amb l’objectiu d’una futura guerra.