New Deal i Keynesianisme: Respostes a la Crisi Econòmica

Els Resultats del New Deal: Crítiques i Impacte Real

Una bona part dels empresaris i del Partit Republicà al Congrés no va ser favorable a les propostes de Roosevelt i va criticar l'intervencionisme de l'Estat. El retraïment dels empresaris va comportar que les inversions privades fossin més escasses del que es preveia.

Avui encara es discuteix sobre l'efecte real del New Deal. Tot i que va contribuir a estabilitzar l'economia, no va aconseguir produir una nova etapa de creixement. El 1939, la renda nacional no havia recuperat els nivells del 1929 i hi havia 9,5 milions d'aturats. La recuperació va arribar amb l'esclat d'una altra guerra a Europa, que va estimular el desenvolupament de la indústria armamentista, i amb la intervenció dels EUA com a proveïdor dels aliats europeus.

La Proposta Keynesiana: Una Nova Visió Econòmica

Per a alguns economistes, la crisi representava la fi del sistema capitalista; altres insistien que no s'hi havia d'intervenir i que el mercat es recuperaria per si mateix. Per a l'economista anglès John Maynard Keynes, el problema principal era la falta de demanda i la caiguda de la inversió. Així, la reactivació de l'economia havia de fomentar-se augmentant la despesa pública, reactivant el consum i incrementant la inversió privada.

Principis Clau del Keynesianisme

Keynes sostenia que l'Estat havia d'invertir augmentant la despesa pública. Tot i que això creés dèficit, aquesta despesa faria augmentar l'ocupació, el consum i la demanda. No solament pel seu import, sinó en una proporció més gran, perquè, transformat en salaris i en compra de béns, induïa una nova demanda en altres sectors. Augmentant la renda, l'Estat podia incrementar els ingressos fiscals i reduir el dèficit públic fins a anul·lar-lo a mitjà termini.

Mesures per Incentivar la Demanda i la Inversió

Per incentivar la demanda, va proposar millorar els salaris dels treballadors i reduir la pressió fiscal. Per estimular la inversió, defensava penalitzar fiscalment l'estalvi i baixar els interessos per facilitar el crèdit a les empreses.

Per a Keynes, el paper dels actors econòmics era clar:

• Els capitalistes: invertir.
• Els treballadors: consumir.
• L'Estat: incentivar l'economia.

Impacte i Recepció de les Idees Keynesianes

Els plantejaments de Keynes van suposar una nova proposta per combatre la crisi. En contra de les polítiques econòmiques liberals tradicionals, demostraven que l'augment del dèficit públic no era negatiu per a la recuperació econòmica, sinó la solució per combatre la depressió. Amb l'excepció dels països escandinaus, les seves propostes van ser acollides amb escepticisme. Molts països van augmentar la despesa pública per reduir l'atur, però ho van fer en una quantitat insuficient i, a més, ho van acompanyar amb mesures que contradeien el keynesianisme.