Nietzsche: claus, influències i la proposta del superhome
1. Les claus per entendre Nietzsche
La filosofia de Nietzsche és una crítica total de la cultura occidental, a més d’una nova proposta per entendre la vida tal com és. Se l’inclou en el vitalisme; critica l’abús de la raó per sobre dels sentiments. També és considerat un dels filòsofs de la sospita, ja que busca les intencions amagades sota els valors i ideals de la civilització.
Característiques de l'obra
La seva obra no té un caràcter sistemàtic. Nietzsche va rebre algunes influències importants:
Influències
- Heràclit: va agafar la idea de la polaritat i l'ús dels aforismes.
- Romanticisme alemany: d'aquí prové l'admiració per la cultura de l'antiga Grècia.
- Schopenhauer: d'ell pren idees sobre la voluntat, la concepció cíclica de l'esdevenir i el rebuig de l'abús de la raó.
- Darwin: per últim, l'influència del pensament evolucionista, defensant la possibilitat d'una evolució cap al superhome.
3. Proposta nietzscheana: realitat, perspectives i instints
Nietzsche fa una proposta alternativa a la teoria del coneixement, la metafísica i la moral tradicionals per intentar retornar la llibertat a l'existència. Per tant, el primer pas és alliberar l'ésser humà d'allò que el limitava des de fora.
La mort de Déu i el nihilisme
La mort de Déu significaria el final de tota idealitat, transcendència i objectivitat, ja que s'elimina el judici moral sobre la vida. En això hi ha un perill: el nihilisme passiu de l'«últim home». És l'home que no creu en res, que perd tot idealisme.
Superhome i llibertat creadora
Però la mort de Déu també pot suposar una oportunitat de projectar nous valors i superar-se a si mateix a través del superhome, que té llibertat creadora. Per arribar-hi cal transformar l'essència mateixa de l'ésser humà, cosa que, segons Nietzsche, es duu a terme amb tres transformacions.
Les tres transformacions
- L'esperit es converteix en camell. El camell és l'esperit respectuós i sotmès que vol obeir Déu de manera resignada i voluntària. No busca facilitats i carrega grans pesos voluntàriament.
- El camell es converteix en lleó. El lleó és l'esperit que reconeix la seva situació anterior i lluita contra els valors que existeixen objectivament. Crea una llibertat negativa, ja que nega Déu i la moral objectiva, tot i que encara no crea nous valors.
(Nota: el text original esmenta que hi ha tres transformacions; aquí es conserven íntegres les dues transformacions descrites al document.)