Nietzsche: L'Home com a Pont, Transició i el Concepte de Superhome
Però Zaratustra guaità la gent i (…) allò que en l'home es pot estimar és el fet de ser una transició i un ocàs.
— Friedrich Nietzsche, Així parlà Zaratustra
Resum: L'Home com a Projecte i Transició
Nietzsche considera l’home com un projecte: la vida és moviment i canvi, per tant, no s’atura; no hi ha res de definitiu. Allò que caracteritza els humans és ser inacabats, el trobar-se entre la bèstia i el Superhome. Per això, l’important en la vida és assumir l’esdevenir, fent camí cap a la superació de la feblesa humana.
Preguntes Clau sobre la Filosofia de Nietzsche
El Perill de l'Essència Humana Definitiva
El perill es basa en suposar que existeix una essència humana definitiva i no entendre que la vida és un projecte en constant evolució.
L'Home: Un Pont i No Pas una Meta
Significa que l’home, com la vida tota, és esdevenir. Es troba en trànsit constant envers el Superhome.
El Concepte del Superhome en Nietzsche
El Superhome és l’home del gran sí; l’individu que afirma la vida com un projecte i una creació. Posseeix una “moral de senyor”, trencant amb la misèria vital dels individus nihilistes, ressentits, plens de la mala consciència i que detesten el cos.
Nietzsche és el pensador que vol ‘transvalorar’ tots els valors, és a dir, posar la vida com a condició prèvia per tal de poder parlar de qualsevol altra cosa. La vida és l’únic criteri, és la creació i la força dionisíaca. La vida per a Nietzsche no és ni una idea ni cap ‘valor suprem’, és quelcom anterior a tot això: és la condició prèvia a poder parlar de les idees i els valors.
Sense la vida entesa com a creació, com a afirmació joiosa del cos, les idees no podrien ni existir ni pensar-se. Tot allò que viu té voluntat de poder, i el Superhome n'és l’expressió a escala humana. El símbol del Superhome és el nen, perquè en el nen tot és creació, projecte i obertura a la vida. Ni en el nen ni en el Superhome hi ha res de definitiu i al mateix temps no poden estar quiets. I en aquesta imatge d’una vida que es mou i que va més enllà de qualsevol projecte hi ha el nucli mateix de l’humà que, en la mesura que es fa creador, esdevé sobrehumà.