Nietzsche: idees clau sobre moral, veritat i superhome

Filosofia i ètica3,26 KB

Nietzsche: idees clau sobre moral i veritat

Nietzsche fou un filòsof alemany vitalista que utilitza un estil provocador; no només pretén desacreditar allò que critica, sinó que també vol ridiculitzar la cultura occidental.

Idees principals

  • Crítica a la moral occidental com a moral dels esclaus.
  • Realisme vital: la realitat com a devenir.
  • Veritat com a interpretació, les metàfores com a formes de coneixement.
  • Superhome i voluntat creadora lliure.

Crítica a Sòcrates i la moral dels esclaus

Per a Nietzsche, Sòcrates era el corruptor, el culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental. L'ètica occidental reprimeix els instints i és la formulació de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes.

Realisme vital i negació d'un món superior

Critica la concepció de les idees com a "ésser vertader". Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir. Nega l'existència de Déu, de les idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vida.

Veritat, sentits i metàfores

Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La veritat és una il·lusió; la realitat és devenir i sempre és interpretació. No valen els conceptes (que l'ofeguen); només la podem captar mitjançant metàfores. Defensa l'individualisme, tant en allò ètic com en allò polític, i rebutja l'Estat: el cataloga com el monstre més fred que ens menteix dient-nos jo sóc el pobre.

Monisme antropològic

No hi ha divisió entre cos i ànima: el cos com a essència de l'ésser humà. A això li diem monisme antropològic.

Superhome i voluntat creadora

El superhome s'ha alliberat dels valors de la moral i la tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliè a la vida.

Mètode genealògic i origen dels valors

En la crítica i la fonamentació de la moral busca l'origen etimològic de les paraules bo i dolent. S'utilitza el mètode genealògic per rastrejar l'aparició i la funció dels valors.

Dolor i superació

No rebutja el dolor, perquè és part de la vida; cal saber-ne treure l'energia de superació. Allò que no ens mata ens fa més forts.

Qualificació moral i l'últim home

Primer hem de qualificar la persona: aquesta, si és bona, el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament; l'esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències. Nietzsche critica el fet que no importi si s'és egoista o no, sinó que importa el tipus d'acció. Els esclaus són plebeus perquè basen les seves teories en allò vulgar: en el benefici que se'n treu d'una acció, en l'automatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. És la moral de l'"últim home".

Crítica a la metodologia científica

La veritat és una il·lusió; tot són interpretacions. Ataca la metodologia científica perquè, amb la matematització de la realitat, prescindeix de les qualitats.

Descarregar

PDF Word HTML