Nietzsche: Moral Noble, Moral d'Esclaus i Ressentiment

La filosofia de Nietzsche: Moral noble i d'esclaus

1. En aquest text podem veure dues idees principals: la distinció entre moral noble i d'esclaus (afirmació-acció / negació-reacció-ressentiment) i la revolta dels esclaus per produir la inversió de l'actitud moral.

• (i) Moral noble / esclaus.
• (ii) Moral noble: actua espontàniament, afirmació d'un mateix.
• (iii) Moral d'esclaus: sorgeix com a reacció.
• (iv) Ressentiment dels esclaus vers els nobles.

2. Definicions fonamentals

Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix cap als que són identificats per una persona com a culpables de la frustració d'un mateix.

Espontàniament: cosa que es produeix a l'atzar i parteix d'un mateix.

3. Desenvolupament de la gènesi moral

• (i) Nietzsche explica la gènesi de les nocions morals bàsiques.
• (ii) Característiques de la moral noble i d'esclaus.
• (iii) Característiques de la revolta dels esclaus (bo/dolent).

Biografia de Friedrich Nietzsche

BIO: Filòleg de formació grega. Càtedra a la Universitat de Basilea. Amic de Wagner. El 1881 escriu Així parlà Zaratustra. Cada vegada més crític i agressiu. Atac al món modern, als cristians, a Wagner, a la moral i a la filosofia. Atac de bogeria. Deu anys en estat vegetatiu. Elisabeth, la seva germana, modifica els escrits apropant-los al nacionalisme alemany. Hitler utilitza això. El 1968 es fa una crítica real.

Genealogia i arguments de Nietzsche

Genealogia: els febles s'uneixen i imposen els valors als forts. Arguments de Nietzsche:

1. L'estudi de la moral és l'estudi de les relacions entre dominadors i oprimits.
2. Etimologia de bo i dolent en alemany: Gut (Bo), Schlecht (Dolent - senyors), Böse (Dolent - esclaus). Les paraules expressen relacions de poder. 1a valoració = nobles (ells són bons, els esclaus dolents). 2a valoració = esclaus (ells són bons, els nobles dolents).
3. Psicologia del ressentiment: la moral d'esclaus és ressentiment i porta al nihilisme. Els oprimits pateixen; no satisfets, es revolten: inversió dels valors. Esclaus: "La vida em fa sofrir, no té sentit; el sentit ve després de la mort". Nobles: "Tot va bé, la vida mereix la pena, ho accepto tot".
4. Rebel·lió d'esclaus: procés històric. Revolució en contra del pensament cristià: la realitat no té sentit, la realitat és Déu i comença amb la mort.

Repetició del contingut del document

1. En aquest text podem veure dues idees principals: distinció entre moral noble i d'esclaus (afirmació-acció / negació-reacció-ressentiment) i la revolta dels esclaus per produir la inversió de l'actitud moral.

• (i) Moral noble / esclaus.
• (ii) Moral noble: espontàniament, afirmació d'un mateix.
• (iii) Moral d'esclaus: sorgeix com a reacció.
• (iv) Ressentiment dels esclaus vers els nobles.

2. Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix cap als que són identificats per una persona com a culpables de la frustració d'un mateix.

Espontàniament: cosa que es produeix a l'atzar i parteix d'un mateix.

3. (i) Nietzsche explica la gènesi de les nocions morals bàsiques. (ii) Característiques de la moral noble i d'esclaus. (iii) Característiques de la revolta dels esclaus (bo/dolent).

BIO: Filòleg de formació grega. Càtedra a la Universitat de Basilea. Amic de Wagner. El 1881 escriu Zaratustra. Cada vegada més crític i agressiu. Atac al món modern, cristians, Wagner, moral, filosofia. Atac de bogeria. 10 anys vegetatiu. Elisabeth, la germana, modifica els escrits apropant-los al nacionalisme alemany. Hitler utilitza això. El 1968 es fa una crítica real.

Genealogia: els febles s'uneixen i imposen els valors als forts. Arguments de Nietzsche:

• a. L'estudi de la moral és l'estudi de les relacions entre dominadors i oprimits.
• b. Etimologia de bo i dolent en alemany: Bo-Gut, Dolent-Schlecht (senyors), Böse (esclaus). Paraules expressen relacions de poder. 1a valoració = nobles (ells bons, esclaus dolents). 2a valoració = esclaus (ells bons, nobles dolents).
• c. Psicologia del ressentiment: la moral d'esclaus és ressentiment i porta al nihilisme. Oprimits pateixen, no satisfets es revolten, inversió dels valors. Esclaus: "La vida em fa sofrir, no té sentit; sentit després de la mort". Nobles: "Tot va bé, mereix la pena la vida, accepto tot".
• d. Rebel·lió d'esclaus, procés històric. Revolució en contra del pensament cristià: la realitat no té sentit, la realitat és Déu i comença amb la mort.

Repetició del contingut del document (Segona instància)

1. En aquest text podem veure dues idees principals: distinció entre moral noble i d'esclaus (afirmació-acció / negació-reacció-ressentiment) i la revolta dels esclaus per produir la inversió de l'actitud moral.

• (i) Moral noble / esclaus.
• (ii) Moral noble: espontàniament, afirmació d'un mateix.
• (iii) Moral d'esclaus: sorgeix com a reacció.
• (iv) Ressentiment dels esclaus vers els nobles.

2. Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix cap als que són identificats per una persona com a culpables de la frustració d'un mateix.

Espontàniament: cosa que es produeix a l'atzar i parteix d'un mateix.

3. (i) Nietzsche explica la gènesi de les nocions morals bàsiques. (ii) Característiques de la moral noble i d'esclaus. (iii) Característiques de la revolta dels esclaus (bo/dolent).

BIO: Filòleg de formació grega. Càtedra a la Universitat de Basilea. Amic de Wagner. El 1881 escriu Zaratustra. Cada vegada més crític i agressiu. Atac al món modern, cristians, Wagner, moral, filosofia. Atac de bogeria. 10 anys vegetatiu. Elisabeth, la germana, modifica els escrits apropant-los al nacionalisme alemany. Hitler utilitza això. El 1968 es fa una crítica real.

Genealogia: els febles s'uneixen i imposen els valors als forts. Arguments de Nietzsche:

• a. L'estudi de la moral és l'estudi de les relacions entre dominadors i oprimits.
• b. Etimologia de bo i dolent en alemany: Bo-Gut, Dolent-Schlecht (senyors), Böse (esclaus). Paraules expressen relacions de poder. 1a valoració = nobles (ells bons, esclaus dolents). 2a valoració = esclaus (ells bons, nobles dolents).
• c. Psicologia del ressentiment: la moral d'esclaus és ressentiment i porta al nihilisme. Oprimits pateixen, no satisfets es revolten, inversió dels valors. Esclaus: "La vida em fa sofrir, no té sentit; sentit després de la mort". Nobles: "Tot va bé, mereix la pena la vida, accepto tot".
• d. Rebel·lió d'esclaus, procés històric. Revolució en contra del pensament cristià: la realitat no té sentit, la realitat és Déu i comença amb la mort.

Repetició del contingut del document (Tercera instància)

1. En aquest text podem veure dues idees principals: distinció entre moral noble i d'esclaus (afirmació-acció / negació-reacció-ressentiment) i la revolta dels esclaus per produir la inversió de l'actitud moral.

• (i) Moral noble / esclaus.
• (ii) Moral noble: espontàniament, afirmació d'un mateix.
• (iii) Moral d'esclaus: sorgeix com a reacció.
• (iv) Ressentiment dels esclaus vers els nobles.

2. Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix cap als que són identificats per una persona com a culpables de la frustració d'un mateix.

Espontàniament: cosa que es produeix a l'atzar i parteix d'un mateix.

3. (i) Nietzsche explica la gènesi de les nocions morals bàsiques. (ii) Característiques de la moral noble i d'esclaus. (iii) Característiques de la revolta dels esclaus (bo/dolent).

BIO: Filòleg de formació grega. Càtedra a la Universitat de Basilea. Amic de Wagner. El 1881 escriu Zaratustra. Cada vegada més crític i agressiu. Atac al món modern, cristians, Wagner, moral, filosofia. Atac de bogeria. 10 anys vegetatiu. Elisabeth, la germana, modifica els escrits apropant-los al nacionalisme alemany. Hitler utilitza això. El 1968 es fa una crítica real.

Genealogia: els febles s'uneixen i imposen els valors als forts. Arguments de Nietzsche:

• a. L'estudi de la moral és l'estudi de les relacions entre dominadors i oprimits.
• b. Etimologia de bo i dolent en alemany: Bo-Gut, Dolent-Schlecht (senyors), Böse (esclaus). Paraules expressen relacions de poder. 1a valoració = nobles (ells bons, esclaus dolents). 2a valoració = esclaus (ells bons, nobles dolents).
• c. Psicologia del ressentiment: la moral d'esclaus és ressentiment i porta al nihilisme. Oprimits pateixen, no satisfets es revolten, inversió dels valors. Esclaus: "La vida em fa sofrir, no té sentit; sentit després de la mort". Nobles: "Tot va bé, mereix la pena la vida, accepto tot".
• d. Rebel·lió d'esclaus, procés històric. Revolució en contra del pensament cristià: la realitat no té sentit, la realitat és Déu i comença amb la mort.

Repetició del contingut del document (Quarta instància)

1. En aquest text podem veure dues idees principals: distinció entre moral noble i d'esclaus (afirmació-acció / negació-reacció-ressentiment) i la revolta dels esclaus per produir la inversió de l'actitud moral.

• (i) Moral noble / esclaus.
• (ii) Moral noble: espontàniament, afirmació d'un mateix.
• (iii) Moral d'esclaus: sorgeix com a reacció.
• (iv) Ressentiment dels esclaus vers els nobles.

2. Ressentiment: sentiment hostil que es dirigeix cap als que són identificats per una persona com a culpables de la frustració d'un mateix.

Espontàniament: cosa que es produeix a l'atzar i parteix d'un mateix.

3. (i) Nietzsche explica la gènesi de les nocions morals bàsiques. (ii) Característiques de la moral noble i d'esclaus. (iii) Característiques de la revolta dels esclaus (bo/dolent).

BIO: Filòleg de formació grega. Càtedra a la Universitat de Basilea. Amic de Wagner. El 1881 escriu Zaratustra. Cada vegada més crític i agressiu. Atac al món modern, cristians, Wagner, moral, filosofia. Atac de bogeria. 10 anys vegetatiu. Elisabeth, la germana, modifica els escrits apropant-los al nacionalisme alemany. Hitler utilitza això. El 1968 es fa una crítica real.

Genealogia: els febles s'uneixen i imposen els valors als forts. Arguments de Nietzsche:

• a. L'estudi de la moral és l'estudi de les relacions entre dominadors i oprimits.
• b. Etimologia de bo i dolent en alemany: Bo-Gut, Dolent-Schlecht (senyors), Böse (esclaus). Paraules expressen relacions de poder. 1a valoració = nobles (ells bons, esclaus dolents). 2a valoració = esclaus (ells bons, nobles dolents).
• c. Psicologia del ressentiment: la moral d'esclaus és ressentiment i porta al nihilisme. Oprimits pateixen, no satisfets es revolten, inversió dels valors. Esclaus: "La vida em fa sofrir, no té sentit; sentit després de la mort". Nobles: "Tot va bé, mereix la pena la vida, accepto tot".
• d. Rebel·lió d'esclaus, procés històric. Revolució en contra del pensament cristià: la realitat no té sentit, la realitat és Déu i comença amb la mort.