Nietzsche vs. Mill: Dues Visions de la Moral

Comparació entre Nietzsche i Mill

Concepcions morals del segle XIX

La concepció de la moral de Nietzsche, pensador del segle XIX, difereix molt de la de l'anglès Stuart Mill del segle XVIII. Cal remarcar que tant Mill com Nietzsche eren grans defensors de l'art per crear quelcom nou i tots dos coincideixen en què era necessària la igualtat per generar diferència, però el que no s'havia de fer era tallar les ales a aquells que eren bons. Nietzsche es pregunta l'origen de la idea de bé, que és la idea més important en la moral, i també la de dolent, i arriba a la conclusió que aquestes dues idees han anat evolucionant al llarg del temps i no sempre han volgut dir el mateix. Així, construeix una genealogia de la moral. Mill, en canvi, no es pregunta l'origen del bé; dóna per bones aquelles accions que per hàbit es van donar com a bones. Per a Mill una acció bona és aquella acció no egoista que dóna plaer al màxim nombre de persones, però Nietzsche considera que totes les accions tenen quelcom d'egoista, ja sigui per part del que les rep o el que les fa.

Diferències en la concepció del bé

En conclusió, podem afirmar que, encara que Mill i Nietzsche gaudeixin d'algun punt en comú, són molts on la seva concepció de la moral es diferencia. Nietzsche distingeix entre dos tipus de moral, la del senyor i la de l'esclau, i Mill fomenta la moralitat en la recerca del plaer màxim per al màxim nombre de persones. És a dir, Mill, utilitarista, considera que és bo allò que contribueix a assolir la màxima felicitat per al major nombre possible. Per tant, dit d'una manera simplificada, “bé” equival a la felicitat de la majoria. Nietzsche, en canvi, defensa que la felicitat és només per als millors, els més nobles i els més genials.

Utilitarisme vs. Vitalisme

Els utilitaristes com Mill consideren que la utilitat manifesta en l'experiència acumulada i repetida al llarg del temps és el que consolida un valor. Però Nietzsche no hi està d'acord. El punt de vista del profit no correspon als forts, sinó només als febles. Els forts no necessiten res de ningú, ja que ells mateixos se senten superiors. La valoració del que no és egoista és la necessitat dels febles que busquen l'escalfor del ramat. La fortalesa de la voluntat es manifesta en l'individu amb esperit de senyor, que afirma i valora la seva individualitat. La debilitat, en canvi, tendeix al gregarisme, a l'instint de ramat. Tot el que és gregari és decadent. Els que no poden suportar la vida s'han d'ajuntar en ramats, com els xais. L'home fort està arrelat a la vida, a la terra, es nodreix de lluites i tempestes i no s'humilia ni decau.

La importància dels plaers

En resumides paraules, un dels punts en què coincideixen aquests dos grans filòsofs és en la importància dels plaers. Per a Nietzsche aquests es trobaven a la base de tot el “bé”, o millor dit, noble. No obstant això, també es troba aquí la diferència, ja que Mill feia prevaler els intel·lectuals sobre els físics, cosa que Nietzsche no va fer. Per a ell, l'home noble només havia de conrear les passions i instints (el camp físic). A més, el fet que Mill utilitzés lleis que, a més de ser normes, eren destinades a un col·lectiu, suposa l'allunyament total de Nietzsche. Això es deu al fet que el vitalista no contemplava en cap moment el col·lectiu: la societat, com a element d'unió, no existeix, només importa l'individu i és ell mateix qui ha d'elaborar els seus propis valors que li garanteixin la seva pròpia felicitat, ja que en cap moment ha de sotmetre's a la voluntat dels altres.

Resum de les diferències

En resum, hem vist que els conceptes de “bo” de Nietzsche i Stuart Mill són bàsicament molt diferents, encara que comparteixen algun punt comú.