Normalització Lingüística, Eugeni d'Ors i el Noucentisme
Normalització Lingüística a Catalunya (1913-1932)
Normalització lingüística: L'any 1913 no es disposava de normes d’ortografia. El diccionari va aparèixer el 1932. Hi havia dos ritmes a Espanya: l'Espanya tradicional i Catalunya. Més d’un 70% de la població era analfabeta.
Eugeni d'Ors: Intel·lectual i Escriptor Noucentista
Eugeni d’Ors: Va néixer el 28 de setembre de 1882 a Barcelona i va morir el 25 de setembre de 1954 a Vilanova i la Geltrú (Barcelona). El seu pare era català i la mare cubana. Moltes de les seves obres són compilacions d'articles de la seva famosa columna periodística. Destaquen: La Ben Plantada (1912), on les virtuts noucentistes són encarnades per una dama; La vall de Josafat (1918), galeria de personatges històrics sotmesos a l'examen d'un jutge noucentista; Tres hores al Museu del Prado (1923); i Guillem Tell (1926). El 1926, va ser triat membre de nombre de la Real Acadèmia Espanyola. Durant els últims anys de la seva vida, Ors va tornar la seva atenció cap a la cultura catalana. El dictador Francisco Franco el va designar Cap Nacional de Belles Arts i, el 1953, catedràtic de Ciències de la Cultura.
El Noucentisme: Ideologia i Principis
Noucentisme: La seva ideologia es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura i la claredat. També feia certa ostentació d'elitisme intel·lectual. Es pot resumir l'afany noucentista en uns principis enunciats per d'Ors:
- L'imperialisme: El terme indicava un nacionalisme no separatista, sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperar a partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba.
- L'arbitrarietat: L'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n'era una sublimació, una millora. Qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma, veritable element definidor.
- Classicisme: Es retorna al model clàssic i s’abandona el romanticisme.
- Mediterranisme: El Mar Mediterrani és el bressol de la civilització.
- La ciutat: En oposició a la natura modernista i romàntica, es reivindica la ciutat com a ideal, centre de la raó, el seny i el progrés, contraposat a l'instint vist com a barbàrie. L'ideal és la polis grega, centre de govern i vida democràtica.
- Civilitat: Es recupera l'ideal del cortesà, de la mesura i l'harmonia.
Cerca de "l'obra ben feta": els autors cerquen la perfecció en tot el que fan.