Notarialitat i Ius Commune: El Notari com a Fedatari Públic
Conceptes Clau del Dret Medieval
Dret Feudal
Dret promulgat a Itàlia pels poders polítics germànics en el moment en què es recupera el Corpus Iuris Civilis.
Ius Commune
Cita permanent a les fonts documentals o literàries de les quals s'extreu la informació.
La Notarialitat i el Ius Commune
Una de les grans aportacions del Ius Commune és que els documents que materialitzen les institucions jurídiques del dret civil són molt més complets i perfectes que en èpoques passades. La notarialitat és conseqüència d'aquesta aplicació.
És la introducció d'una manera de treballar i de redactar molt més rigorosa en aquell moment. El màxim exponent de la notarialitat és la figura del notari.
El Notari: Fedatari Públic
El notari no és un simple escrivà, sinó un fedatari públic, és dipositari de la fe pública. La societat medieval confiava en els notaris i la signatura del notari era suficient perquè el document que redactava tingués ple valor jurídic; ja no era necessària la presència de testimonis.
El notari adquirirà la condició de "servus publicus" (servidor públic). Estava al servei del públic, de manera que la notarialística canviarà radicalment el concepte de presentar per escrit els resultats de l'aplicació de les institucions jurídiques necessàries per tal d'aconseguir que els documents resultants tinguin ple valor jurídic i, per tant, plenes garanties.
Què és la Notarialística?
La Notarialística és l'explicació (o l'aplicació pràctica) en els tribunals o en qualsevol institució del segle XII dins del marc del Ius Commune.
L'escrivà ja serà capaç d'escriure textos. El notari pren nota dels actes que es realitzen en la seva presència.
Recopilacions i Tractats Notarials
Els notaris confeccionen el que es denomina recopilacions de l'art de l'economia, conegudes com a "Summa artis notariae". Aquestes recopilacions són formularis notarials ordenats per temes.
Raniera de Pemnuccia: L'Estructura del Notariat
El primer gran notari que es planteja una estructura del notariat en tres parts és Raniera de Pemnuccia, que el dividirà en:
- Contractes
- Testaments
- Documents Judicials
Dins d'aquestes parts, també ordena la informació per facilitar la consulta als usuaris.
Rolandino Passaggieri
El tercer notarialista destacat és Rolandino Passaggieri (autor de la Summa Artis Notariae). L'obra de Rolandino va tenir dos glossadors: Pedro de Urzuola i Pedro de Boateris. Es va utilitzar per tota Europa fins al segle XV, quan l'aparició de la impremta va permetre fer-ne una gran quantitat d'edicions. Cal recordar que una dona no podia ser notari.
Elements Essencials del Document Jurídic
Significat de Fedatari Públic
Marca d'identificació que és legal i que té valor jurídic. La identificació es feia per reconeixement personal. El cos del document explica la finalitat de com es materialitza el fet jurídic.
Clàusules Legals
Són tots aquells principis jurídics que marquen les lleis sobre qualsevol institució. Aquestes clàusules són la garantia que el document s'està redactant d'acord amb el dret i, per tant, que no hi pugui haver reclamacions posteriors.
Solemnitats
Són la signatura de les persones que atorguen el document. Segons el document que firmen, seran unes o altres. Els testimonis no són imprescindibles, però el normal és que continuïn existint.
Formalitats del Document
- Lloc i Data: Lloc, dia, mes i any on es realitza el document.
- Signe Notarial: El notari signarà i hi posarà el seu signe notarial.
- Esmenes: Si un notari veu que hi ha alguna incorrecció, l'ha de solucionar.
- Sobreraspats: Es produeix quan hi ha un error a l'hora d'escriure.
Seguretat i Arxiu Notarial
El notari no pot informar a tercers de cada signatura; únicament ha d'informar el jutge d'escriptures concretes i només quan el jutge ho vol.
Una de les grans novetats de la notarialística és la seguretat, ja que es queda còpia de totes les escriptures que autoritza. La versió primitiva consistia a confeccionar un notal. Els notaris confeccionaran llibres d'anotacions que són el precedent dels protocols notarials.
Diferència entre Notal i Protocol
- Protocol
- El text del document està complet i porta la signatura del notari.
- Notal (Versió Primitiva)
- Només conté les dades bàsiques per a redactar el document.
Tota la documentació, per llei, havia de passar a altres notaris. Els familiars del notari mort havien de transferir la informació.