Novel·la Medieval: Rimades, Cavalleresques i Més
Les Noves Rimades i la Codolada
El seu nom fa referència tant al caràcter narratiu com a la forma versificada.
Característiques de les Noves Rimades
- Caràcter còmic i satíric.
- Ambientació ciutadana i to picaresc.
- Molt del gust de la burgesia.
- Solien aparèixer ridiculitzats els nobles i els religiosos, mentre que els burgesos acabaven triomfant.
- Construïdes en versos apariats (AABBCC), alternant octosíl·labs i tetrasíl·labs.
Característiques de la Codolada
La majoria de caràcter obscè i anònimes.
Les Novel·les Cavalleresques
De caràcter fantàstic, ambientades en castells. Agradaven a l'aristocràcia. Pretenien moralitzar i ensenyar el sentit de la cavalleria en un intent de reformar-la, actualitzar-la i reactivar-la. Escrits en provençal més pur i construïdes en versos també apariats de vuit síl·labes.
La Novel·la
És un gènere narratiu en prosa, breu i exemplificador, de finalitat moralitzadora i de caràcter realista. És a dir, reflecteix la quotidianitat, els fets eren creïbles, la llengua tendia al col·loquialisme i connectava amb la realitat immediata.
La Novel·la Cavalleresca Moderna
La incorporació del realisme i de la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç van donar lloc a les novel·les cavalleresques modernes. Si les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics, ara les novel·les cavalleresques es caracteritzen per la versemblança (credibilitat), la geografia coneguda, l'ambientació en època coneguda i propera, i les qualitats purament humanes.
Curial i Güelfa
Autor anònim (1435-1462). La seva temàtica és:
- Amorosa i sentimental: Dificultats que els enamorats tenen per estimar-se perquè pertanyen a classes socials diferents.
- Cavalleresca: Els mèrits cavallerescos de Curial faran possible l'ascens social, l'equiparació amb Güelfa i la bona fi de la relació amorosa.
Estructura de Curial i Güelfa
- Güelfa patrocina i promociona Curial perquè faci mèrits cavallerescos.
- Curial participa en nombrosos tornejos, festes galants i episodis amorosos, sempre sota la vigilància de Festa, dama de Güelfa.
- Curial viatja a Orient, pateix esclavatge a Tunis i, després de vèncer els turcs, aconsegueix ascendir socialment i casar-se amb Güelfa.
Tirant lo Blanc
Autor: Joanot Martorell (segle XV). Va morir arruïnat, i el manuscrit de Tirant va quedar en mans de Martí Joan de Galba, que en va fer la impressió el 1490.
Tirant narra les proeses d'un cavaller humil que, pels seus propis mèrits, aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l'Imperi Grec, casar-se amb la filla de l'emperador, després de vèncer els turcs, i esdevenir hereu al tron. Tirant passa per diferents fases d'aprenentatge i graus d'experiència militar, humana i cortesana.
Estructura de Tirant lo Blanc
- Aventures de Guillem de Varoic.
- Tirant a Anglaterra.
- Tirant a Sicília i Rodes.
- Tirant a l'Imperi Grec.
Característiques de Tirant lo Blanc
- Realisme: Versemblant, geografia coneguda i connexió amb la realitat històrica.
- Llenguatge: Variat, amb registres culte, col·loquial i estàndard.
- Expressivitat i vivesa: Situacions còmiques i eròtiques trenquen amb la metonímia de les escenes bèl·liques. Llenguatge irònic. Utilitza imatges i noms simbòlics i còmics.
- Humorisme i erotisme: Variació lingüística segons la situació comunicativa. Informalitat alterna amb la solemnitat. Llenguatge sentenciós amb hipèrboles i frases fetes.
- Crueltat i violència: Detallisme descriptiu i morbós. El llenguatge és cru.