Objectiu i Mètode de Descartes: Del Dubte Cartesià a la Certeza

Objectiu de Descartes

El seu punt de partida és una actitud crítica respecte al coneixement. Només li sembla ben fonamentada la matemàtica. Segons ell, la tradició filosòfica ha comès un error. L’error és no utilitzar un bon mètode basat en la raó. Per la qual cosa, utilitza conceptes sense cap fonament i els hi dóna la categoria d’evidència.

Descartes, com Galileu (el qual té per model científic), rebutja l’argument d’autoritat, que és quan s’accepta una teoria degut al prestigi de l’autor que la defensa, sense contrastar-la amb l’experiència ni els coneixements actuals. L’objectiu és fer una filosofia el més científica, racional i objectiva possible, seguint els criteris de la raó.

Descartes proposa un nou punt de partida per a la filosofia: la pròpia raó. Té el gran valor d’intentar construir un possible pensament començant des de zero, és a dir, projecta la creació d’una filosofia nova precedint de l’anterior. Pretén crear una filosofia de validesa universal i per això és necessari fer “taula rassa” (no tenir en compte res de l’anterior), de tots els temes filosòfics anteriors.

El Mètode Matemàtic

El model de saber és la matemàtica. Utilitza el mètode analític o deductiu, aquest consisteix a partir d’uns axiomes o premisses i, seguint una sèrie de passos correctament, s’arriba a una conclusió o teorema. Aquest mètode va del general al particular. Descartes fa una filosofia “more mathematica” (manera de la matemàtica).

El mètode matemàtic utilitza la intuïció i la deducció. La intuïció es correspondria a les cadenes de raons, que encadenen les raons partint de l’anterior.

Caract. del Dubte Cartesià

• Radical i universal: És un dubte respecte a tots els coneixements adquirits, és a dir, afecta a tot el coneixement.
• Metòdic: Vol dir que no és vital sinó que és una exigència per a l’aparició rigorosa del seu mètode.
• Provisional: El dubte no serà permanent sinó que és una etapa prèvia en la recerca de la certesa. Descartes no pretén quedar-se en l’escepticisme.
• Teòric: No afecta a la vida ja que a la pràctica no podem deixar d’aprendre decisions ètiques en la nostra conducta. Per tant, no afecta a l’ètica.