Obres a la mort de filla de estelles

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) començ̧à a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigué́ Des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup Poètic de postguerra» (1943-1960).

L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcil d’encasellar perquè és prolífica, Original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé́ Biològica. Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida Quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, La dona.

En la variada gamma temàtica i tonal de la seua lírica, Estellés fa bandera d'un Sentiment cívic col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus valors més incontestables. La pàtria no és per a ell un mot grandiloqüent i buit, sinó́ el drama col·lectiu D'un idioma, la tragèdia d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional Oprimida per un règim de tenebres.

És un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, època de misèria i Repressió́, Estellés, que fou periodista, manté́ una actitud de cronista apassionat, I fa un inventari dels personatges i dels esdeveniments que constitueixen el seu Món de cada dia amb una poesia molt personal que potser és l’essé̀ncia de València i la seua gent. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un Paí́s. El resultat és un discurs Absolutament digne amb què formula una crònica amarga i al mateix temps Esperanç̧ada.

Fidel a les seues arrels, Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre:
(a) la llengua poètica dels clàssics valencians del Segle XV, especialment la D’Ausiàs March.
(b) la llengua de les obres contemporànies de la literatura Catalana/valenciana, sobretot la dels poetes del Segle XX.
(c) la llengua col.Loquial que aprengué́ a l'Horta durant la infantesa i que Mantingué́ viva durant tota la vida.