Oferta Monetària, Inflació i Teoria Quantitativa dels Diners
Si els bancs tenen les seves reserves al 100%, no influeixen en l'economia perquè no creen diners. Però, suposem que les reserves són del 10% i el banc presta el 90%. Si algú diposita 100 $ al banc, l'oferta monetària d'aquesta economia total serà de 190 $, perquè són 100 $ del dipositari i 90 $ que té el prestador. S'han creat diners, però no riquesa, perquè flueixen més diners, però no ha augmentat la quantitat total existent.
Instruments de control del BCE
El BCE té 3 instruments per alterar l'oferta monetària:
- Les operacions de mercat obert: compra o venda de títols del deute públic (de mercats secundaris).
- Per fer créixer l'oferta monetària, el BCE compra deute públic, augmentant l'efectiu de les nacions i els dipòsits dels bancs perquè puguin deixar més préstecs.
- Per fer disminuir l'oferta monetària, el BCE ven deute públic.
- Les reserves obligatòries (R): el BCE estableix reserves obligatòries; en augmentar o disminuir el percentatge obligatori de reserva, l'oferta monetària varia.
- Facilitats permanents: són 2 tipus d'impostos que controla el BCE:
- Facilitat Marginal de Crèdit (FMC): interès que els bancs han de pagar si demanen crèdit al BCE. Si baixa, anima els bancs a demanar préstecs, augmentant els préstecs als ciutadans i també l'oferta monetària nacional.
- Facilitat de dipòsit: Si els bancs tenen un excés de reserves, poden dipositar-lo al BCE i són remunerats amb aquest interès. Si puja, anima els bancs a dipositar el seu excés en el BCE, reduint els préstecs als ciutadans i també l'oferta monetària nacional.
El creixement dels diners i la inflació
Teoria quantitativa dels diners o de la inflació (novè principi): els preus pugen quan el govern imprimeix massa diners.
Variables reals vs. nominals
- Reals: s'expressen en unitats físiques. Ex: El PIB real, tipus d'interès real i salari real (mesurats en output).
- Nominals: s'expressen en unitats monetàries. Ex: PIB nominal, tipus d'interès nominal i salari nominal (mesurats en $).
W = salari mínim = preu del treball; Ex .: 15 $ per h. P = nivell de preus = preus de béns i serveis; Ex .: 5 $ per unitat d'output. Salari real: preu del treball expressat en output (o relatiu al preu de l'output). Ex .: W / P = 15 $ per h / 5 $ per unitat d'output = 3 unit. d'output per hora.
La Dicotomia clàssica
Distinció teòrica entre variables nominals i reals feta per David Hume, que suggereix que els canvis en la quantitat dels diners afecten a les variables nominals però no a les reals.
Ex: si el BCE doblés l'OM (oferta monetària) a llarg termini, totes les variables nominals es doblarien, preus inclosos, en canvi, les variables reals quedarien intactes, preus relatius inclosos.
La Neutralitat dels diners
Les variables reals (producció, el treball, taxes d'interès real ...) es mantenen iguals encara que l'OM del BCE augmenti i a aquesta irrellevància se l'anomena neutralitat dels diners.