Organització Escolar: Conceptes, Teories i Estructura Social

1. Organització escolar i organització social

1.1. Què és una organització social?

Una organització social és una unitat social que es forma per aconseguir una finalitat concreta, per perseguir una meta definida. En aquesta unitat, cada individu té un rol diferent dins de l'organització. Aquesta unitat pacta unes regles i lleis, defineix les relacions i estableix uns deures, drets i mecanismes de poder i control. Així, l'organització adquireix autonomia i identitat. Per tant, influeix i és influïda pel medi: interactua amb altres organitzacions i amb la societat.

Els aspectes bàsics de les organitzacions socials, que constitueixen l'estructura i la cultura social, són els següents:

• L'estructura de les relacions socials del grup de persones: permet que aquest conjunt de persones s'identifiquin com a grup. Comparteixen normes d'interacció social, sentiments d'atracció i respecte. Accepten la situació dels diversos membres com a líders, seguidors, acceptats, rebutjats, etc.
• Creences i orientacions compartides que s'uneixen: serveixen com a normes per orientar la conducta humana, establir metes i objectius, desenvolupar les normes socials, etc.

Quan una organització sorgeix, s'espera que els membres assumeixin certs reglaments que defineixen les situacions de cada individu i la relació entre ells. Parlem així d'organització formal. Això no significa que les activitats i interaccions es desenvolupin sempre d'acord amb les pautes establertes. A cada organització formal sorgeixen les organitzacions informals, que es desenvolupen en les seves pràctiques, valors, normes i relacions socials. Aquestes últimes són les que no es poden fixar ni determinar, i sovint no coincideixen amb les establertes per l'organització formal. Així és com sorgeixen conflictes entre els dos tipus. Les informals sorgeixen a continuació de les formals com a resposta a les oportunitats i problemes derivats del medi, i difícilment es poden desligar les unes de les altres.

L'estudi de l'organització escolar es pot plantejar des d'una doble perspectiva:

• Estudi de l'OE en relació a les altres ciències i anàlisi del desenvolupament teòric de l'OE en relació a l'organització industrial i empresarial.

_{Definició d'ORG. ESC:} Disciplina que estudia la relació dels diversos elements que intervenen en la realitat escolar i que persegueixen la realització d'un projecte educatiu. Aquestes organitzacions són dinàmiques (+ acció, - estructura), tenen un paper instrumental al servei de l'escola i el nucli articulador està format per l'educació, l'acció escolar i el projecte educatiu. Per garantir l'organització dels centres és necessària l'acció conjunta, la divisió del treball (especialització) i la coordinació entre les diverses persones. Així, l'organització és una activitat dinàmica.

1.2. Relació entre organitzacions

Les organitzacions escolars no funcionen soles, sinó que interactuen amb altres organitzacions i, perquè tot rutlli, s'han d'harmonitzar per trobar l'equilibri d'interessos de tots. Entre l'escola (microsistema - nivell institucional), el sistema educatiu (macrosistema - nivell social) i l'entorn (mesosistema - nivell local) s'ha d'establir una bona relació.

Exemple pràctic: el sistema educatiu català pot permetre que algunes escoles adoptin la prova pilot per a jornada intensiva, sempre i quan tots els pares dels alumnes hi estiguin d'acord. Si no arriben a un acord pares i escola, no es podrà realitzar la jornada intensiva. Si els pares hi estan d'acord, però l'escola o l'entorn local no, el canvi no es farà. Així, per prendre una decisió com aquesta han d'estar d'acord tots els components que hi intervenen.

1.3. Teories organitzatives clàssiques i noves teories

Teories organitzatives clàssiques (procés mecànic):

• Taylorisme: observant les fàbriques va observar que el rendiment millora amb la divisió del treball (especialització). Els treballadors han de tenir unes bones condicions físiques. Ex: mestres especialitzats en diverses assignatures: plàstica, anglès, ed. ef... El mestre pot centrar-se en la seva matèria i optimitzar el seu rendiment en l'especialitat.
• Fayolisme: millor funcionament amb la divisió del treball jerarquitzada, amb diverses autoritats. Concepte de departamentalització. Exemple: per a la bona organització és convenient que els centres escolars tinguin un equip directiu (liderat per un director), departament de secretaria, de consergeria, d'informàtica, etc.

Noves teories (participació de tots els components):

• Model Elton Mayo: les relacions humanes són clau per al bon rendiment. Si hi ha un bon ambient al centre, si les relacions entre professorat són bones, treballaran amb millor motivació i obtindran resultats més elevats.
• Model Merton: necessitat de donar confiança i responsabilitat als treballadors. Si es donen responsabilitats als mestres i poder de decisió, estaran molt més motivats i treballaran millor.
• Organització per objectius: establiment d'objectius per tenir més control, cosa que portarà al correcte funcionament. Si els mestres saben cada semestre 5 projectes, s'planificaran per poder assolir aquest objectiu.

1.4. Disciplina d'estudi i àmbits d'actuació

L'OE pot ser una matèria, una disciplina teòrica que es pot estudiar i normativa. Activitat pràctica: desenvolupament de l'organització escolar a l'escola, la feina que fa el director i els tres membres del centre.

Administració educativa: acció lògica i esperada de la política educativa. Legisla el sistema educatiu i realitza intervencions que es consideren necessàries per complir allò legislat. Administra mitjans i recursos perquè l'opció política (plasmada en lleis) es compleixi. Fa decrets, reglaments... per poder posar les lleis a la pràctica.

Política educativa: incideix directament en la realitat escolar mitjançant la Legislació Educativa. Constitueix el sistema de normes imperatives que creen o defineixen situacions concretes. És on la política educativa pretén desenvolupar l'educació.