Orgànuls Cel·lulars: Reticle Endoplasmàtic, Golgi i Lisosomes

Reticle Endoplasmàtic

És un sistema membranós compost per vesícules, cisternes i túbuls sinuosos. Les seves funcions principals són:

• La síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes i lípids.
• La unió d’aquests compostos amb glúcids (glicosilació).
• La transformació de substàncies tòxiques en no tòxiques (destoxificació).

Reticle Endoplasmàtic Llis (REL)

No té ribosomes a la cara citoplasmàtica. Està constituït per una xarxa de túbuls units al RER. L’activitat principal del REL és la síntesi de lípids. En el REL se sintetitzen gairebé tots els lípids cel·lulars, com ara fosfolípids i glicolípids.

Les seves funcions inclouen:

• La síntesi, l’emmagatzematge i el transport dels lípids.
• La destoxificació de les cèl·lules.
• La participació en la contracció dels músculs (emmagatzematge de calci).

Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)

Presenta ribosomes a la cara citoplasmàtica, els quals li confereixen l'aspecte rugós. Les funcions bàsiques del RER són:

• Sintetitzar les proteïnes i els fosfolípids que formen part de les membranes cel·lulars.
• Sintetitzar les proteïnes de secreció, destinades a ser exportades fora de la cèl·lula.

Aparell de Golgi (AG): Estructura i Funcions

Està format per un o uns quants dictiosomes i per nombroses vesícules de secreció. L’AG està polaritzat i presenta dues cares amb diferents estructures i funcions:

• Cara Cis: Orientada al RER. Està constituïda per sàculs de menys diàmetre i de membrana més fina.
• Cara Trans: Orientada a la membrana citoplasmàtica. Presenta cisternes molt grans, membrana més gruixuda i aspecte reticular.

L'Aparell de Golgi té el paper d’organitzador de la circulació molecular de la cèl·lula. Les seves funcions principals són:

• Maduració, acumulació, transport i secreció de proteïnes procedents del RE.
• Glicosilació de lípids i proteïnes (addició de glúcids).
• Síntesi de polisacàrids.

Els Lisosomes: Digestió Cel·lular

Són vesícules procedents de l'AG que contenen enzims digestius. Tenen una membrana plasmàtica amb les proteïnes de la cara interna molt glicosilades. En els organismes pluricel·lulars, la digestió pot ser de dues maneres:

• Extracel·lular: Les vesícules de secreció expulsen els enzims a l’exterior de la cèl·lula.
• Intracel·lular: Els lisosomes s’uneixen a un vacúol que conté la matèria que s’ha de digerir.

Lisosoma Primari

Només contenen enzims digestius al seu interior.

Lisosoma Secundari

S’han unit a un vacúol amb matèria orgànica i contenen substrats en via de digestió.

Els lisosomes secundaris, al seu torn, poden ser de dues maneres:

• Vacúols Digestius: Quan el substrat procedeix de l’exterior de la cèl·lula i hi ha entrat per fagocitosi o pinocitosi.
• Vacúols Autofàgics: Quan el substrat procedeix de l’interior de la cèl·lula (per exemple, orgànuls vells o danyats).