L'origen del llenguatge i la veritat segons Nietzsche
L'origen del llenguatge i l'experiència vital
L'origen del llenguatge té el seu origen en l’impuls pel qual els individus volen expressar la seva experiència vital. Els estímuls del medi generen una experiència, però aquesta experiència canviant ens condueix a la incertesa. D’aquesta manera, el llenguatge inicialment pretén reproduir una forma d’«art», de creació. El llenguatge neix per la necessitat d’expressar una experiència vital. L’home deixa aquell estat d’experiències originàries i, a poc a poc, va creant una nova realitat mitjançant el llenguatge que li és més útil.
Inicialment, el llenguatge s’utilitza i es va constituint al marge dels processos lògics, amb independència de l’interès per conèixer la realitat i la veritat.
La formació de les paraules i la metàfora
El fet que el llenguatge no coincideixi amb la realitat el trobem en el procés de formació de les paraules. Què és, exactament, una paraula? Nietzsche la defineix com «la reproducció en sons articulats d'una estimulació dels nervis». L'ésser humà entra en contacte (per mitjà dels sentits) amb la realitat canviant exterior mitjançant estímuls. Aquests estímuls captats a través dels sentits creen en la nostra ment una imatge que pretén ser una còpia. Però tota còpia sol ser defectuosa o, com diria Nietzsche, es converteix en una metàfora de l'original. Al mateix temps, intentem transmetre aquesta imatge mental als altres per mitjà d'un so articulat, que és allò que pròpiament anomenem paraula i que, per tant, és un reflex (una segona còpia): la «segona metàfora».
Esquema del procés de comunicació
- Realitat canviant → Estímul nerviós → Imatge → Paraula
Al llarg de tot aquest procés, l'experiència originària va passant per una sèrie d'intermediaris que van modificant-la; efectivament, hi ha una relació entre aquesta realitat inicialment experimentada i el so. Les conseqüències que s'extreuen del procés fan concloure que «amb les paraules mai no s'arriba a la veritat»: la veritat no pot ser transmesa. El llenguatge, doncs, transforma la realitat originària i l'expressa d'una manera metafòrica.