Orígens dels Regnes Cristians i la Corona Catalanoaragonesa
UNITAT 7 - AP. 1, 2, 3, 4
L'origen dels nous regnes cristians que es van formar al nord de la Península entre els segles VIII i IX:
- A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne asturià i lleonès.
- Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans.
La Formació del Regne Asturià i Lleonès
- El regne d'Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII.
Vers l'any 800 el regne d'Astúries comprenia des de Galícia, a l'oest, fins a Àlaba, a l'est. En el segle IX, moltes ciutats, com Burgos, Zamora o Coïmbra, es van incorporar al regne.
En el segle X la capital del regne es va traslladar a Lleó i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó.
El Naixement de Castella
Al mateix temps, Castella, la regió oriental del regne, es va independitzar.
Però la progressiva decadència lleonesa des de finals del segle X va fer augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. Al final, el 1035 Castella es va convertir en un regne propi.
La Marca Hispànica: Regnes i Comtats Pirinencs
- A partir del segle X va aconseguir estendre la seva influència per la Rioja i Àlaba.
El moment de més esplendor va ser el regnat de Sanç III el Gran. Va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella i part de Lleó. Però el regne es va fragmentar quan ell va morir.
Aragó es va independitzar quan va morir Sanç III, el 1035.
L'Organització dels Territoris Cristians
- El rei tenia la màxima autoritat. Prenia les decisions polítiques i dirigia l'exèrcit. La cort era itinerant.
No hi havia un exèrcit permanent, sinó que els guerrers es vinculaven al rei per mitjà del vassallatge.
Les Tres Cultures
Hi coexistien tres grups: els musulmans, els cristians i els jueus.
Vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien els costums propis.
Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars eren musulmans que romanien en territori cristià.
La Corona de Castella
El 1230 va tenir lloc la unió definitiva, quan Ferran III va reunir tots dos regnes i va fundar la corona de Castella.
- Aquest regne es va anar imposant com el més poderós.
Tanmateix, en el segle XIII Castella va minvar de territori quan Portugal es va independitzar.
El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Tenia potestat per elaborar les lleis, declarar la guerra i jutjar. Les Corts castellanes no podien legislar. La facultat més important d'aquesta institució era la capacitat d'aprovar o negar els nous impostos sol·licitats pel monarca.
Economia i Societat
L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia.
La ramaderia depenia essencialment de la cria de l'ovella merina.
Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carrerades, que recorrien la Península de nord a sud.
Els ramaders es reunien en assemblees, anomenades *mestas*, per resoldre les qüestions del seu ofici. El 1273, el rei Alfons X va reconèixer l'Honrado Concejo de la Mesta i li va atorgar privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les terres dels pagesos.
La venda de la llana i dels draps que se'n elaboraven, va fer que l'artesania i el comerç es desenvolupessin molt.
La Marca Hispànica
Durant el regnat de l'emperador Carlemany (768-814), es van dur a terme diverses incursions al sud dels Pirineus. L'any 785, la presència d'un exèrcit franc, va facilitar que els habitants de Girona els lliuressin la ciutat. Poc temps més tard, eren ocupats els territoris de l'Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça. L'any 801, després d'un llarg setge, Barcelona va ser presa per un exèrcit conduït per Lluís el Piadós, fill de Carlemany.
Poc després, la conquesta es va estabilitzar en una línia fronterera que anava des de les Corberes, l'eix Llobregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp. El territori comprès entre el nord d'aquesta demarcació i el Rosselló va ser anomenat Marca Hispànica. Aquest es pot considerar el nucli més antic de Catalunya i per això es coneix amb el nom de Catalunya Vella.
A l'inici del segle IX hi havia sis comtats: Pallars, Ribagorça, Urgell i Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Al començament, els comtes eren nomenats d'entre els membres de l'aristocràcia franca però amb el temps, el desinterès i les lluites internes d'aquell regne van motivar que fossin nomenats comtes membres del grup local privilegiat.
L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré el Pelós, va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d'Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quan va morir Guifré els seus fills van heretar els comtats. A partir d'aquell moment la transmissió va ser hereditària i va quedar en mans de les famílies comtals. Les relacions de vassallatge amb els francs es van anar afeblint, alhora que la política de les diverses famílies es feia més independent.
L'any 985, el comte Borrell II no va rebre dels francs l'ajut militar que havia sol·licitat per aturar una important incursió sarraïna i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat. A partir d'aquell moment, els comtes del Casal de Barcelona van actuar, a la pràctica, amb plena sobirania. La independència formal no es va produir fins el 1258, amb el tractat de Corbeil.
La Consolidació del Casal de Barcelona
- Els continuadors de Guifré el Pelós van portar a terme una política d'aliances matrimonials i de pactes amb els altres comtats que van consolidar, a poc a poc, l'hegemonia del Casal de Barcelona sobre els altres comtats.
Ramon Berenguer III (1097-1131). Aquest darrer va ampliar i consolidar, mitjançant una política hàbil, els dominis del Casal de Barcelona i el predomini sobre els altres comtats independents, subjectes a relacions de vassallatge.
Ramon Berenguer III va ocupar Tarragona (1129).
La Unió amb Aragó i la Intensificació de l’Expansió cap a la Catalunya Nova
- La mort sense descendència del rei d'Aragó Alfons I el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre la seva neboda —i única hereva, filla de Ramir, germà del rei— Peronella d'Aragó i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. D'ençà de llavors, la corona d'Aragó va constituir una confederació, en la qual els monarques eren a la vegada reis d'Aragó i comtes de Barcelona. Cada territori conservava les institucions i les lleis pròpies i els trets característics de la cultura.
La força de la nova entitat política va permetre reprendre la conquesta, que va incloure les ciutats de Tortosa i Lleida —preses al segle XII— i de la resta de territoris del sud que constituirien la Catalunya Nova. Per facilitar la repoblació es van utilitzar cartes de poblament i de franquesa, que atorgaven terres i facilitats fiscals als nous pobladors.