Paisatges Naturals de Catalunya: Dominis i Factors

Paisatges Naturals a Catalunya

La vegetació present en un determinat indret està condicionada per diversos factors clau: el clima, el relleu, el tipus de sòls i l'activitat humana, que modifica el paisatge natural. A Catalunya, la distribució de temperatures i, sobretot, de precipitacions defineix clarament l'existència d'una Catalunya seca i una altra d'humida, amb una especial incidència en els paisatges vegetals. També s'hi aprecien diferències en la localització de la vegetació segons l'altitud i l'orientació, factors estretament relacionats amb el relleu.

Pel que fa als sòls, els dominants a Catalunya són els sòls bruns calcaris, tot i que en alguns territoris es poden trobar sòls bruns àcids, com a la part nord de la Serralada Prelitoral o al sector occidental del Pirineu Axial. També en algunes àrees de la Depressió Central s'hi troben sòls rojos mediterranis.

Dominis de Vegetació a Catalunya

A Catalunya, com a la resta de la Península Ibèrica, hi ha tres grans dominis de vegetació:

• Domini Mediterrani
• Domini Eurosiberià
• Domini d'Alta Muntanya

Domini Mediterrani

S'estén per bona part del territori català i es correspon amb el clima mediterrani. Aquest domini inclou la franja litoral, les serralades Litoral i Prelitoral fins als 800 metres d'altitud, i també la Depressió Central, sobretot les planes occidentals de domini climàtic de tendència continental.

Els boscos esclerofil·les són els més representatius. El típic és l'alzinar amb marfull, format per l'alzina i per un sotabosc pobre en espècies herbàcies i ric en arbustos, on destaquen l'arboç, el marfull i el llentiscle. Les lianes com l'heura o el lligabosc també són molt significatives i ajuden a convertir aquests boscos en masses denses i impenetrables.

En l'actualitat, el pi blanc també s'ha convertit en una espècie dominant dels boscos mediterranis, compartint espai amb l'alzina i sovint imposant-s'hi, tal com s'aprecia en bona part de la Serralada Litoral, per exemple a Collserola o al Montnegre.

Cap al sud i l'interior de Catalunya, en zones més seques i àrides, on dominen els xerosòls amb abundància de sòls silicis i calcaris, els boscos són substituïts per les màquies i les garrigues. Els paisatges de màquia més importants són els de garric i arçot, i la màquia del llentiscle i margalló.

Domini Eurosiberià

A Catalunya es correspon amb el clima oceànic i mediterrani d'alta muntanya. La seva localització està condicionada per l'altitud, ja que es troba entre els 800 i els 1600 metres. Els paisatges dominants són els constituïts pels boscos d'aestisilva, on acostuma a dominar una única espècie vegetal. Les més abundants són els roures i els faigs, però també hi ha d'altres espècies, com el castanyer, l'avellaner, el bedoll o l'auró. Trobem importants boscos caducifolis a les Guilleries, al Montseny i a la Serralada Transversal, com per exemple la Fageda d'en Jordà.

Al marge dels arbres caducifolis, també s'ha de destacar la presència de pi roig en zones com el Massís dels Ports i les Muntanyes de Prades, a la Serralada Prelitoral, o en latituds més septentrionals, convertint-se en comunitats de transició cap als boscos subalpins a la Vall de Ribes, a la Vall Ferrera o a la Serra del Cadí.

Els boscos eurosiberians estan formats per arbres alts, de troncs rectilinis, que durant l'estiu impedeixen l'arribada de la radiació solar al terra, motiu pel qual el sotabosc és poc dens. Només s'hi desenvolupen les falgueres i les plantes herbàcies.

Domini d'Alta Muntanya

Tal com ja s'ha esmentat, aquest domini inclou tres estatges diferents:

• Subalpí: a partir dels 1200 m.
• Alpí: a partir dels 2400 m.
• Nival: per sobre dels 3000 m.

Les abundants precipitacions i les baixes temperatures són les característiques més significatives del seu clima. El trobem als Pirineus i als cims més alts de les Serralades Prelitoral i Transversal. La seva distribució coincideix amb els climes alpí i subalpí.

La vegetació és més abundant a l'estatge subalpí, on hi ha boscos de coníferes propis de la taigà. El pi negre i l'avet són dues de les espècies més significatives, i tot i que es troben localitzades bàsicament als Pirineus, cal destacar que el Montseny és un dels indrets més meridionals de Catalunya amb avetoses. El sotabosc no és gaire important, però s'hi troben espècies com el neret i el ginebró, generalment en zones on no hi ha gaires arbres, a causa de la baixa qualitat del sòl.

L'estatge alpí està caracteritzat per les pastures de muntanya, paisatges coberts de neu bona part de l'any on només existeix vegetació herbàcia, com la festuca, durant els mesos de primavera i estiu. L'estatge nival es limita a les zones més ombrívoles i altes dels Pirineus, àrees en les quals la neu persisteix bona part de l'any. La vegetació és de tipus rupícola i molt escassa; la molsa i els líquens són les espècies més importants.