El panorama polític espanyol després de 1868: El republicanisme

Les forces polítiques: l'auge del republicanisme

El nou panorama polític

A partir del 1868, el panorama polític va estar dominat per quatre grans tendències:

• A la dreta: es situaven els carlins, que acceptaven per primera vegada el parlamentarisme i es presentaven a les eleccions amb un programa que defensava la preeminència del catolicisme i la monarquia tradicional. També hi havia els moderats, que es van mantenir fidels a Isabel II i en van reclamar la tornada al tron.
• Al centre: hi havia la conjunció monarquicodemocràtica, que agrupava 69 diputats unionistes (dirigits per Ríos Rosas), una majoria de progressistes (159, dirigits per Prim, Sagasta i Ruiz Zorrilla) i una vintena de monàrquics demòcrates. Defensaven una forma de govern monàrquica, però subordinada a la sobirania nacional i a un ampli respecte per les llibertats públiques.
• A l'esquerra: estava el Partit Republicà Federal, sorgit del Partit Democràtic a mitjan 1868. Comptava amb 69 diputats dirigits per Pi i Margall i Figueras. Defensaven la forma republicana de govern, la separació de l'Església i l'Estat, el laïcisme, l'oposició a la intervenció de l'exèrcit en la política i un projecte de transformació social.

Les divisions del republicanisme federal

Els republicans federals no eren un bloc ideològicament homogeni. Hi havia dues tendències:

• Els benèvols: Controlaven la direcció del partit (Pi i Margall) i eren partidaris del respecte a la legalitat. Creien que el federalisme havia d'establir-se “de dalt a baix”, és a dir, impulsat pel govern.
• Els intransigents: Liderats per José María de Orense, donaven suport a la insurrecció popular com a mètode per a proclamar la república federal; defensaven el principi contrari: un Estat federal construït “de baix a dalt”.

Els republicans unitaris

Finalment, un sector dels republicans dirigit per Castelar eren anomenats unitaris. Discrepaven del model federal de l'Estat i defensaven una república unitària, alhora que mantenien posicions molt més conservadores des del punt de vista polític i social.