El paper de la Troika en els rescats financers de la UE
Què és la Troika i com funciona?
En els contextos dels rescats financers d’alguns països de la Unió Europea (UE), la Troika imposa la política financera. A canvi d’obeir la Troika, el país que ho necessiti rebrà finançament del Fons Monetari Internacional (FMI) o del Banc Central Europeu (BCE). Si el país no obeeix la Troika, no obtindrà finançament.
El país finançat per la Troika es troba intervingut perquè, en seguir les seves directrius, es perd gran part de la seva independència política. La Troika no és un rescat de país, sinó que és un rescat del sector financer, perquè el sector financer és qui compra els títols de deute públic.
Països rescatats cronològicament
Grècia va ser el primer a l’abril de 2010; després va ser Irlanda el novembre del 2010, Portugal l’abril de l’any 2011 i Xipre el març del 2013.
Mecanismes de finançament
La Troika té dos mecanismes amb els quals finança els mercats:
- Mecanisme d’Ajust d’Estabilitat Financera (MAEF).
- Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF).
Els ajuts de la Troika es canalitzen a través d’aquests dos instruments.
Efectes i conseqüències dels rescats
Aquestes mesures van acompanyades d’una sèrie de normes i conseqüències basades en l’experiència dels països que han estat rescatats. Efectes:
- En aquests països se substitueixen els governs elegits democràticament per nous governs formats per tecnòcrates.
- Aquest programa de rescat implica una pèrdua de sobirania econòmica (mesures que venen imposades) i l’aplicació de fortes retallades en la despesa pública per garantir el retorn d’aquests ajustos i reformes.
- Els membres representants de la Troika visiten trimestralment el país rescatat amb l’objectiu de comprovar si s’han aplicat les mesures proposades i les reformes previstes i, d’aquesta manera, aprovar nous trams de finançament.
Solucions per fer front a la crisi del deute
Com s’intenta evitar que hi hagi més països que demanin el rescat (possibles solucions per fer front a la crisi del deute):
El BCE, el maig del 2010, va anunciar un programa de compra de deute públic al mercat secundari amb la finalitat de reduir el tipus d’interès en aquest mercat. S’intenta reduir l’especulació d’aquest deute extern. Aquesta mesura va ser eficient i va servir per reduir la prima de risc mentre va durar la compra de deute públic per part dels bancs a través del BCE (principalment a Espanya i Itàlia).