Pavelló Alemany de Mies van der Rohe: Icona del Moviment Modern
Pavelló Alemany
Edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929
Edifici: Pavelló Alemany. Autor: Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 1886 - Chicago, 1969). Cronologia: 1929. Tipologia: pavelló d'exposició. Materials: marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer. Estil: funcionalista. Localització: parc de Montjuïc (Barcelona).
Biografia de l'autor
Ludwig Mies van der Rohe: Un dels pares de l'arquitectura moderna
Ludwig Mies van der Rohe va ser un arquitecte i dissenyador. Abans de la Primera Guerra Mundial, va treballar als despatxos de Bruno Paul i Peter Behrens. Després del conflicte, es va adherir al moviment expressionista, va dissenyar els seus primers gratacels i va establir les bases de l'arquitectura moderna. Entre el 1930 i el 1933 va ser director de la Bauhaus a Dessau i després a Berlín, des d'on va viatjar als Estats Units. Establert a Chicago, va compaginar la seva funció docent amb la construcció d'importants gratacels a Chicago i a Nova York.
Entorn i integració urbanística
Ubicació estratègica dins del recinte firal de Montjuïc
L'obra està dins del recinte firal que es va construir amb motiu de l'Exposició Internacional a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. El lloc va ser elegit pel mateix arquitecte, potser per evitar trencar visualment la proposta historicista i eclèctica dels grans palaus oficials que es van construir per a l'Exposició.
Funció, contingut i significat
Símbol de la modernitat i la representació alemanya
Concebut per ser la seu de la representació d'Alemanya a l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona l'any 1929, la seva funció principal era acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. La construcció va suposar un model de referència i difusió de les noves idees de l'arquitectura del moviment modern. Acabada l'Exposició, el Pavelló es va desmuntar. Entre el 1983 i el 1986, a petició d'alguns arquitectes importants de la ciutat, es va reconstruir fidelment a l'emplaçament original.
Context d'estil
Principis del funcionalisme en l'arquitectura
És funcionalista, amb estructures totalment simples, on se substitueixen els pilars per petites pilones metàl·liques. Absència d'elements decoratius i predomini de línies rectes, amb molts espais oberts i interacció entre l'interior i l'exterior.
Descripció formal
Una obra mestra de la simplicitat i l'elegància
El Pavelló Alemany s'aixeca sobre un podi de travertí, al qual s'accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla, que també permet l'accés a una piscina de planta rectangular situada a la part esquerra de la plataforma. Darrere l'estany artificial, hi ha la zona de serveis -despatxos i lavabo-, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí, que s'uneix a la coberta de la construcció principal. Aquesta, totalment plana i horitzontal, s'estén en voladís respecte de l'estructura inferior de suport a l'extrem esquerre, i deixa al descobert el cantó contrari, on s'ubica un petit pati rectangular tancat. En aquest pati s'aixeca, sobre un segon estany més petit, una escultura femenina de bronze de Georg Kolbe.
La major part de la superfície mural que limita l'edifici principal és vidrada, fet que permet una bona interrelació entre l'interior i l'exterior. Aquesta entrada de llum tan generosa permet crear una sensació d'espai més gran, que l'arquitecte reforça per mitjà del reflex del mateix edifici a l'aigua de les dues piscines.
Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten que la coberta de l'edifici se sostingui només damunt de vuit pilars metàl·lics, alliberant així els murs de la funció habitual de càrrega. L'arquitecte aconsegueix així que les parets il·lusòries de marbres de colors i vidre transparent de l'interior creïn la percepció d'un recinte obert i polivalent, totalment oposat al tradicional espai compartimentat.
El mobiliari de l'interior el formen la popular Cadira Barcelona, una catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur central d'ònix daurat, representen la bandera alemanya.
Models i influències
L'herència de l'Escola de Chicago i els principis de Le Corbusier
Mies van der Rohe va seguir els principis de l'arquitectura funcionalista iniciada a l'Escola de Chicago per Louis Sullivan. Aquest corrent arquitectònic va tenir continuïtat a Alemanya, amb els edificis de Walter Gropius, i a França, amb Le Corbusier. L'any 1926, l'arquitecte francès va formular els cinc principis bàsics de la nova arquitectura: planta lliure, ús de pilars (columnes metàl·liques), terrasses planes, finestral continu i lliure formació de la façana, preceptes que Mies van der Rohe va utilitzar en l'edifici barceloní.
Els mateixos principis arquitectònics del projecte del Pavelló de Barcelona es van aplicar amb finalitats domèstiques a la casa Tugendhat de Brno. El Pavelló ha inspirat l'obra de diverses generacions d'arquitectes.