El Pensador d'Auguste Rodin: Anàlisi de l'escultura impressionista

El Pensador d'Auguste Rodin

Figures importants: Auguste Rodin, Miquel Blay i Josep Yimona

1. Fitxa tècnica

• Títol: Le Penseur (El Pensador)
• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1904
• Tècnica: Bronze
• Ubicació: Museu Rodin a París. Inicialment, estava pensat per decorar la Porta de l'Infern del Museu d'Arts Decoratives de París.

2. Context històric i cultural

El centre artístic era París; Roma perdia importància. També destacaven Londres, Milà, Berlín i Barcelona. Es produeix l'expansió de la Revolució Industrial a Europa; estem davant de la segona Revolució Industrial (fonts d'energia: petroli i electricitat; noves indústries: química i automobilística; nous mitjans de comunicació: telègraf, fotografia, cinema dels Lumière; i transport: ferrocarril, màquina de vapor). Moviment d'expansió periodística i publicitària. Políticament, es consolida el liberalisme i la democràcia; cau l'antic règim; el moviment obrer amb dues ideologies principals (anarquisme i marxisme); es produeix la unificació d'Itàlia i Alemanya. A França, la Tercera República (1870); els Estats Units es consoliden com a potència econòmica i colonial (Cuba, 1898). És l'època de l'expansió colonial de les potències europees, sobretot cap a Àfrica i Àsia. A Espanya, regnat d'Isabel II, sexenni democràtic i restauració. Socialment, trobem dos grups (burgesia i proletariat), i un creixement a les ciutats i molta immigració a Amèrica i Àsia. Culturalment, l'aparició de nous mitjans de comunicació facilita el contacte entre artistes i es donen influències internacionals. Degut al capitalisme, l'art passa a ser una mercaderia que es compra i ven (la burgesia i els joves dels EUA compren molt art).

3. Anàlisi formal i estilística

3.1. Anàlisi formal

• Composició tancada i centripeta; personatge tancat en si mateix (introspecció).
• Contrast entre parts rugoses i brillants al bronze; s'inspira en la tècnica del non finito (Michelangelo).
• Rodin treballa l'anatomia amb gran realisme i dona a entendre que està fent un gran esforç físic pensant. Les parts més treballades són les mans (més grans per augmentar el sentiment d'introspecció) i els peus (menys treballades). Les línies compositives formen una línia entrecreuada en zig-zag.

3.2. Característiques de l'estil

Estil impressionista. Estil fonamental de la pintura; Rodin no era un impressionista, sinó un escultor. S'apropa als impressionistes en dues coses: no treballa a l'aire lliure i reflecteix les passions, angoixes i drames humans (temes no impressionistes). Rodin coneix molt bé l'anatomia i això li permet jugar amb les formes per expressar emocions amb l'escultura; vol expressar moviment i no rigidesa acadèmica. Té habilitat per a les expressions intenses i utilitza el non finito de Michelangelo.

3.3. Models i influències

Models clàssics i artistes del Renaixement (Michelangelo). Influència a Josep Yimona, Miquel Blay, Camille Claudel i Brancusi.

4. Anàlisi conceptual

4.1. Promotor

Edmond Tusquet; es va fer per decorar el Museu d'Arts Decoratives de París (MADP).

4.2. Tema

Representa la filosofia; inicialment estava pensada per a la decoració escultòrica d'una porta ornamental, però avui dia representa una persona anònima reflexionant. Rodin s'inspira en la Divina Comèdia (Dante) i un poema renaixentista que té tres parts (infern, purgatori i paradís). Dante viatja pels tres mons acompanyat de Virgili i la seva estimada Beatriu.

4.3. Significat

Representa la creació i el pensament; als inicis de Dante, però ara és un símbol del pensament racional dels éssers humans. Representa que l'ésser humà s'eleva de l'estadi salvatge animal i passa a ser un home racional que pot pensar i elaborar filosofia i ciència. Pensar ens porta a saber el tràgic destí de l'ésser humà.

4.4. Funció

Estètica decorativa.

4.5. Repercussió i crítica

S'ha tornat un símbol mundial que representa el pensament racional dels humans.