El pensament filosòfic d'Epicur: Ètica i Ataràxia

El pensament filosòfic d'Epicur

Epicur va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiració atomista. La seva obra més important conservada és la Carta a Meneceu, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.

Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetrafàrmac), que són:

• La por als déus.
• La por a la mort.
• La por al destí.
• La por al dolor.

Modernament s'atribueix a Epicur la visió que totes les explicacions plausibles d'un fet han de ser preservades, en contraposició a la visió de la navalla d'Occam, per la qual hom ha de retenir l'explicació més simple d'un fenomen. La idea epicúria de la multiplicitat es deriva de la visió d'Epicur favorable als diversos plaers, fins i tot amb l'excés i la diversitat.

Divisió de la filosofia

Epicur divideix la filosofia en tres grans apartats: lògica, física i ètica.

Idees fonamentals del pensament epicuri

• Ataràxia: serenitat, absència de torbació en l'ànima i condició indispensable per a una vida feliç.
• Amistat: és la fórmula de la convivència i una manifestació de la sociabilitat com el plaer. L'amistat és un imperatiu natural que ens rescata de l'egoisme i ens projecta als altres, als quals necessitem per viure i sobreviure feliços.
• Divinitats: no cal témer els déus, perquè aquests no s'interposen en la vida dels humans. No hi ha providència divina: «L'home és lliure i la felicitat és a les seves mans».
• Mort: no cal témer la mort perquè és privació de sensació i, per tant, no comporta cap dolor. «Quan nosaltres hi som, la mort no hi és. Quan la mort hi sigui, nosaltres no hi serem».

La lògica o canònica

La lògica o canònica serveix per abastar la veritat. Epicur assenyala la importància de definir clarament el significat de les paraules i estableix uns cànons o criteris que regeixen les formes de coneixement:

• Les sensacions, que ens proposen la informació.
• Les anticipacions, interpretacions subjectives del món.
• Els afectes (plaer i dolor), que ens orienten sobre el bé i el mal.

La física atomista

Epicur adoptà la teoria atomista formulada per Demòcrit i hi va introduir un element de llibertat en el moviment etern dels àtoms, que anomenà declinació (parénklisis o clinamen segons Lucreci). Els àtoms constitueixen tot l'univers, incloses les ànimes (sensació, ment, raó), que són, per tant, materials i moren amb el cos, de manera que no cal témer la mort.