El Pensament de Kant: Criticisme i Ètiques Materials

Introducció a la filosofia d'Immanuel Kant

El que pretén fer Kant és donar un nou tipus de resposta a les preguntes més importants del pensament. Per això, es formularà les quatre preguntes clau de la filosofia:

• Què puc conèixer? Es tracta del problema del coneixement per establir quins són els seus límits. La resposta la trobarem a la Crítica de la Raó Pura i als Prolegòmens.
• Què he de fer? Es tracta del problema de l'ètica i el comportament humà. La resposta la trobarem a la Crítica de la Raó Pràctica i a la Fonamentació de la Metafísica dels Costums.
• Què puc esperar? Es tracta del problema de la religió i la història. La resposta la trobarem a La religió dins dels límits de la raó i Idees de la història universal.
• Què és l'home? És la pregunta fonamental, ja que és l'encarregada de relacionar les preguntes anteriors. La resposta la trobarem a l'Antropologia.

Aquí estudiarem les respostes donades per Kant a les dues primeres preguntes; és a dir, estudiarem els temes de la teoria del coneixement i l'ètica.

El context del pensament kantià

El pensament d’Immanuel Kant és, d’una banda, la culminació de tota la filosofia moderna iniciada per Descartes i, d’altra banda, el cim del pensament il·lustrat. Kant és qui supera de forma definitiva la polèmica sorgida a partir del pensament cartesià entre els racionalistes i els empiristes sobre l’existència o no de les idees innates.

Kant considera que no existeix un coneixement definitiu, com considera Descartes, però tampoc és cert que no tinguem cap coneixement. Així, Kant afirma que tenim un coneixement fiable. Però sempre hem de deixar la porta oberta a considerar que el que sempre hem considerat com a cert pugui ser fals. Aquesta és la clau del criticisme proposat per Kant com a alternativa al racionalisme i a l'empirisme.

L'ètica kantiana i la crítica a les ètiques materials

Kant, de la mateixa manera que ha fet en el terreny del coneixement, dins l'àmbit de l'ètica també analitzarà les diferents visions ètiques que hi ha hagut al llarg de la història. Es va adonar que tots els plantejaments ètics anteriors eren ètiques materials; és a dir, ètiques en les quals la conducta humana és considerada bona o dolenta depenent d'alguna cosa que és considerada el Bé Suprem de l'ésser humà (Plató, Aristòtil, Epicur...).

Aquest Bé Suprem pot ser el plaer, la felicitat, Déu... Segons aquesta visió ètica, també hi ha uns mitjans per aconseguir aquest fi de la conducta i unes normes de comportament.