La pervivència de la poesia trobadoresca i la seva evolució
La pervivència de la poesia trobadoresca
L'època daurada de la poesia trobadoresca: s.XII i s. XIII. És d'un arrelament feudal. A partir del s.XIV la societat europea supera l'estricte feudal i adquireix un dinamisme renovador amb la creació de ciutats i va donar lloc a una cultura urbana, que destaca amb l'aparició de la burgesia; nou sistema econòmic, basat en el comerç i les finances; visió escèptica de la religió; nova concepció de l'art, que passa del romànic al gòtic; nova sensibilitat literària, que exigeix temàtiques i formes noves. Malgrat els canvis, el model trobadoresc perdura fins al s.XV.
La poesia dels certàmens poètics
La croada del 1209 permet al rei de França conquerir el comtat de Tolosa i desmantellar la cultura cortesana de les corts occitanes. Foren perseguides les pràctiques religioses càtares i l'art de trobar. A final del s.XVIII, només es manté la poesia trobadoresca a Catalunya. El 1323: grups ciutadans de Tolosa creen el Consistori de la Gaia Ciència per encarregar-se de l'organització d'un certamen poètic anual amb l'objectiu de fer ressuscitar l'art de trobar. Es crea un tractat de poètica, retòrica i gramàtica: Leys d'amor, que limitava la llibertat del poeta. Primer, imposava una reducció temàtica important; segon, fixava una estructura formal que no permetia l'experimentació d'altres formes; i tercer, imposava una variant lingüística rígida i arbitrària. Joan I el caçador creà el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, amb els mateixos objectius. Jaume March i Lluís Averço foren jutges del certamen poètic i redactaven orientacions que havien de guiar els poetes. Jaume publicà Llibre de concordances, un diccionari de rimes. Lluís va escriure Torcimany, altre diccionari acompanyat d'un tractat de poètica i gramàtica. Aquests certàmens van desvirtuar l'esperit trobadoresc, ja que el trobador feia la seva creació pensant en el premi: la viola d'or. A més, hi havia restriccions pels consistoris que van fer que els certàmens caiguessin en la monotonia i no presentessin cap signe d'originalitat.
Jordi de Sant Jordi
(Regne de València, darreria del s. XIV, 1425) Poeta trobadoresc més important del s. XV. Conreà la poesia amorosa amb elegància i les seves cançons de comiat i d'enyorament destaquen per la seva sensibilitat i malenconia. Estramps: versos sense rima. En la primera estrofa, el poeta manifesta que porta gravada al fons dels ulls la imatge de la dama que estima, imatge que romandrà fins i tot després de la mort. Presoner: el poema més personal d'aquest, que ho va escriure quan fou empresonat a Nàpols l'any 1423, juntament amb altres servidors del rei Alfons IV el Magnànim. El poeta expressa la solitud i l'angoixa que sent en trobar-se presoner sense saber si el seu rei es dignarà a pagar el rescat per alliberar-lo. El caràcter realista i personal fa que s'aparti dels tòpics trobadorescos.
Els moviments renovadors de la lírica
Els poetes italians des de finals del s. XIII incorporaven innovacions. Del corrent dolce stil novo van aprofitar els poetes Dante i Petrarca per convertir-se en el Renaixement europeu. Aquesta innovació arriba a Ausiàs March.
Els grans poetes italians
El corrent dolce stil novo es caracteritza per l'esperit innovador. Representa una superació a la tradició trobadoresca. Aquesta poesia surt del món feudal; modifica el concepte de noblesa; crea un nou ideal de dona; supera la retòrica imposada per la tradició trobadoresca, fent-se més personal; abandona la llengua occitana. Vita nouva de Dante, que conté poesies amoroses dedicades a Beatriu. L'obra fonamental és la Divina comèdia. Canzoniere de Petrarca, conté poemes dedicats a Laura. El tema, la versificació, el to elegíac i l'ús d'una llengua simple constituiran el model poètic més important del Renaixement europeu.
Joan Roís de Corella
(Regne de València, 1435-1497) Primer poeta en llengua catalana que percep la influència del Renaixement. Roís de Corella va aconseguir una cultura sòlida basada en l'estudi dels clàssics i dels humanistes italians. La poesia de Roís de Corella es caracteritza per la melodia dels seus versos, pel color i la fastuositat de les seves imatges. L'objectiu de Roís de Corella: aconseguir la bellesa del poema a través del ritme i la música. Balada de la garsa i l'esmerla.