Plantejaments educatius per al tractament de la diversitat
Plantejaments educatius i tractament de la diversitat
Plantejament educatiu obligatori
L'etapa educativa obligatòria s'estén des dels 6 o 7 anys fins als 16. Així mateix, també es recomana l'escolarització en l'etapa dels 0 als 3 anys.
Plantejament selectiu
En aquest model, un alumne amb discapacitat pot quedar seleccionat o, fins i tot, pot quedar fora del sistema educatiu (expulsat). És un sistema que marca uns objectius determinats: si l'alumne hi dona resposta i els supera, progressa dins del sistema; en el moment en què, per raons diverses, no s'hi arriba, el sistema l'exclou.
Temporització i repetició de curs
En aquest plantejament, el nen pot necessitar més hores, fet que comporta la repetició de curs. El decret vigent dona un marge per poder superar el curs d'un any i, en alguns casos, de dos anys com a màxim. El sistema estableix uns objectius que cal assolir; si no s'assoleixen en un temps determinat, es fa repetir l'alumne. Tanmateix, el fet d'estar un any més al mateix curs no sempre esdevé la solució definitiva.
Compensació educativa
Es considera que es necessita intervenir perquè l'infant avanci mitjançant mesures com el reforç, el suport o l'aula d'acollida (especialment per pal·liar la gran manca de domini de la llengua de l'alumnat immigrant). En aquests casos, és l'alumne qui s'ha d'adaptar al sistema. S'intenta, amb mesures de reforç, compensar aquestes hores per suplir les mancances detectades.
Adaptació d'objectius i itineraris
El sistema educatiu, en un moment determinat, considera que s'han d'adaptar els objectius. Per fer-ho, disposem d'itineraris que l'alumne pot escollir. Es tracta d'una adaptació d'objectius on hi ha una selecció: l'alumne s'adapta al sistema educatiu i, si dona resposta a les exigències, va avançant.
Ensenyament adaptatiu
En aquest model, és el sistema educatiu el que ha de proporcionar els recursos per donar resposta a les necessitats que presenten els alumnes escolaritzats. El sistema s'adapta a l'alumne i defineix què ha d'assolir durant l'etapa. Hi haurà els mateixos objectius per a tots els infants, però tota proposta educativa s'ha de plantejar en funció de les característiques diferencials dels alumnes. Els principis de l'ensenyament adaptatiu coincideixen amb els plantejaments psicopedagògics bàsics que s'inspiren en la LOGSE.
- Microadaptació: Es refereix a la fase prèvia a la intervenció educativa a l'aula, com ara la concreció del Projecte Educatiu de Centre (PEC) o la programació anual.
- Macroadaptació: Són les decisions que ha de prendre diàriament el docent a l'aula. En aquest cas, el sistema educatiu s'ha d'adaptar a l'alumne. A partir dels objectius generals per a tot l'alumnat, s'adapta el pla de treball a l'alumne amb discapacitat.
En definitiva, en l'ensenyament adaptatiu és el sistema el que s'ajusta a les necessitats de l'alumne.