Plató i Aristòtil: Fonaments del Pensament Filosòfic Grec
Plató: Pensament i Filosofia
Teoria del Coneixement Humà
El pensament de Plató va més enllà del saber què és el món i l'univers. Plató es planteja la possibilitat d'arribar a un saber autèntic, objectiu i universal, i en què consisteix el coneixement. Es pregunta si es podria basar en l'experiència, però de seguida s'adona que no, ja que l'experiència, segons les persones, és subjectiva. A través de l'experiència no es pot aconseguir un pensament autèntic.
Una altra via és quan sabem, i aquí sí que es pot ser objectiu. Per a Plató, les idees són éssers i entitats eternes, absolutes, que no depenen de res, úniques i universals.
Teoria de les Idees i el Món Material
Les coses materials participen de les idees. Les coses són còpies o imitacions de les idees i, per tant, les idees són el model original. Per a les nostres accions, les idees són les finalitats; es fa això per arribar a la idea màxima.
Política: El Diàleg de la República
Plató planteja el seu model d'estat utòpic. La finalitat original de la ciutat és la supervivència, la producció i l'intercanvi, però s'ha de tenir en compte la felicitat dels ciutadans. Una persona és feliç si és justa; per tant, els governants han d'educar la població. L'educació serà la clau per a la regeneració política, ja que la justícia serà la virtut de la ciutat.
Classes Socials en la República
Els Productors
Són les persones que treballen, produeixen béns i es dediquen al manteniment material de la societat. La seva educació és mínima.
Els Guardians
Protegiran la ciutat interiorment i exteriorment. Entre ells se seleccionen aquells que presentin qualitats més altes i pensaments o estudis de matemàtiques i astronomia durant 10 anys. Els que hagin estudiat les matemàtiques segurament estudiaran filosofia.
Ètica: La Recerca de la Felicitat
La concepció ètica de Plató és que hem de viure per ser feliços. En el Diàleg de Fileb, es pregunta: Què és la felicitat? Ser feliç és sentir plaer? No, ja que hi ha plaers que ens fan sentir malament, i altres que són massa curts. Què passa si algú no sap quan sent plaer? Llavors arribem a la conclusió que la felicitat és una barreja entre saber i plaer. Per aconseguir-la, les qualitats s'han de desenvolupar plenament amb virtut. La virtut és actuar de manera adequada, és el que dona a l'ànima l'harmonia necessària per aconseguir la felicitat.
Aristòtil: Pensament i Crítica a Plató
Relació amb Plató i Crítica a les Idees
Aristòtil va ser deixeble de Plató i assumeix la idea de la ciència, és a dir, l'ideal d'un coneixement veritable, objectiu i universal. Per arribar a aquest coneixement, s'ha de fer mitjançant la raó. No estarà d'acord amb Plató i criticarà la Teoria de les Idees. Les idees no expliquen el canvi de les coses, ja que tot el que hi ha en la naturalesa es transforma.
La Primera Filosofia: L'Ésser i les Categories
La primera filosofia d'Aristòtil parla de l'ésser. Diu que l'ésser no té un sol significat, sinó que hi ha diferents maneres de ser: la substància (allò que és en si mateix) i els accidents.
Matèria i Forma
- Matèria: És allò pel que està constituït (ex: Sòcrates).
- Forma: És com està organitzat (ex: Sòcrates).
Allò que Aristòtil anomena forma és el que Plató anomena idea. La diferència és que per a Aristòtil la forma no està relacionada amb un altre món, sinó amb la matèria.
El Moviment i el Canvi
Moviment: Aristòtil fa servir aquesta paraula per referir-se a qualsevol canvi en la naturalesa.
La Teoria de les Quatre Causes
Segons Aristòtil, hi ha quatre tipus de causes:
- Causa material: De què està fet.
- Causa formal: Quina és la seva essència o estructura.
- Causa eficient: Qui o què ho ha produït.
- Causa final: Per a què serveix o quin és el seu propòsit.
Ètica: La Felicitat i les Virtuts
La felicitat és l'activitat de l'ànima conforme a la virtut. Per parlar de les virtuts, Aristòtil divideix l'ànima en part racional i part irracional.
Divisió de l'Ànima i Tipus de Virtuts
Virtuts Morals (Part Irracional)
Les anomenades virtuts morals poden ser un excés o un defecte. Per parlar de les virtuts, primer hem de distingir entre excés i defecte (el just mig).
Virtuts Intel·lectuals (Part Racional)
Inclouen la saviesa i la prudència.
La Pràctica de la Virtut i la Prudència
Per desenvolupar les virtuts s'aconsegueix mitjançant la pràctica. La virtut de la intel·ligència és la prudència, és a dir, saber tenir seny i un bon judici. Som feliços si finalment aconseguim desenvolupar les nostres ànimes en allò que és més propi de l'ésser humà.
Política: L'Home com a Animal Polític
L'home és un animal racional i polític per naturalesa, ja que està en la seva naturalesa viure en societat. Som socials i polítics per naturalesa. L'home s'agrupa en la polis (ciutat-estat), que és la principal comunitat humana, ja que és l'única autosuficient.
Formes de Govern Justes i Injustes
- Formes Justes (busquen el bé comú):
- Monarquia
- Aristocràcia
- Formes Injustes (busquen l'interès particular):
- Tirania
- Oligarquia