Plató i Aristòtil: Idees, Ànima i Ètica
Plató: Racionalisme i Teoria de les Idees
Plató, un filòsof racionalista, va desenvolupar la Teoria de les Idees. Aquesta teoria postula l'existència de realitats absolutes, eternes, immutables i independents del món dels fenòmens, de les coses sensibles. Aquestes realitats són intel·ligibles; només es poden captar per la raó i, gràcies a elles, podem conèixer el món canviant, sotmès a l'esdevenir, que ens envolta. Aquest és el nucli del pensament platònic. Per a Plató, les idees existeixen en si, són extramentals i no físiques, sinó que tenen el seu propi món. Això ens porta al dualisme platònic, la teoria que defensa l'existència de dos mons: el físic i el de les idees. Al món físic trobem les coses físiques i al de les idees, la idea de les coses. Com sabem de les coses d'un altre món? Aquí es veu la influència de l'orfisme amb la reencarnació. Plató deia que abans d'estar en el món físic hem preestat en el món de les idees.
Tipus d'idees:
- Idees de les coses
- Idees matemàtiques
- Idees morals
- Idees de bellesa
Les idees són perfectes. La perfecció no existeix en el món físic. Per a Plató, les idees són eternes, no les ha creat ningú. Dona la raó a Heràclit i Parmènides, ja que hi ha un món físic que està en permanent canvi (Heràclit) i un món que no canvia, que és el món de les idees (Parmènides).
Característiques de les idees:
- El món de les idees és intel·ligible.
- Les idees són perfectes, immutables i són el model de les coses, pures i perfectes.
Característiques dels cossos físics:
- Món intel·ligible, imperfecte, mutable i una còpia del model.
- Les coses s'assemblen a la idea per la seva forma.
Teoria de l'Ànima
Una persona és una combinació d'ànima i cos. Hi ha un dualisme: l'ànima és la ment i el cos és una presó. Diu que l'ànima i el cos tenen una connexió accidental i que són separables.
El cos:
- És una presó per a l'ànima.
- Per culpa del cos ens costa arribar al coneixement i la veritat.
- Totes les nostres desgràcies són per tenir cos.
L'ànima:
- Constitueix la nostra personalitat.
3 parts de l'ànima:
- Ànima racional: immortal.
- Ànima irascible: les parts més nobles, les situa al pit; la fortalesa i el valor. És mortal.
- Ànima concupiscible: a l'abdomen, on tenim les passions innobles: sexualitat i instint de conservació. És mortal.
Transmigració de les ànimes: Diu que trigarem a reencarnar-nos 10.000 anys. Si l'ànima racional ha dominat, ens reencarnarem en filòsof, rei, comerciant, gimnasta, sacerdot, poeta, treballador o sofista.
Aristòtil: Empirisme i Crítica a Plató
Aristòtil, empirista i no pitagòric, accepta la teoria dels quatre elements i introdueix un cinquè, l'èter. Critica la teoria de les idees de Plató, es pregunta per què Plató va duplicar la realitat. Diu que és absurd fer-ho, que s'ha d'explicar la realitat en la realitat.
Les idees:
- Són construccions mentals.
- Primer hem d'observar un objecte per tenir una idea; són còpies d'objectes.
Coneixement:
- És d'inducció.
- Coneixem les coses perquè les hem observat.
Substància:
- En un objecte qualsevol hem de distingir entre substància (allò que no necessita una altra cosa per existir, combinat de matèria i forma) i accidents (són unes propietats que tenen les coses que, per existir, necessiten una altra cosa).
Teoria Hilemòrfica
Defensa que les coses són un combinat de matèria i forma.
- La matèria està formada per quatre elements (Empèdocles).
- La forma: gràcies a ella coneixem els objectes.
El canvi:
- Acte: és la realitat, és present, el "ser".
- Potència: capacitat d'arribar a ser alguna cosa que encara no és, el "poder ser".
Teoria de les Causes
Tot el que passa és per alguna raó. Hi ha quatre causes:
- Material: es troba en l'objecte, allò a partir del qual es fa una cosa.
- Formal: es troba en l'objecte, la forma.
- Eficient: es troba en l'objecte, és el productor de la substància.
- Final: fora de l'objecte, la finalitat per la qual es fa.
Teoria de l'Ànima
Una persona és un combinat d'ànima i cos (com Plató). Són inseparables, fins i tot a la mort.
3 funcions:
- Vegetativa: nutrició i reproducció.
- Sensitiva: percepció i moviment.
- Racional: pensar.
Ètica
Totes les coses tenen una finalitat, arribar al bé. Si aconseguim arribar-hi, serem autosuficients. Tenim finalitats diferents, però el mateix objectiu: la felicitat. Un ésser serà feliç quan compleixi l'activitat pròpia d'ell. L'home que només serà feliç és el filòsof savi pensador.