Plató: Coneixement, Dialèctica i Formes de Govern
Plató: Coneixement i Opinió
Plató sosté que la certesa del nostre coneixement correcte es troba en la claredat i la distinció amb què es presenten les Idees. Aquest criteri, la claredat i la distinció amb què es manifesta la veritat, és fonamental en la seva epistemologia.
Claredat i Distinció de les Idees
Per a Plató, les Idees es mostren de manera clara i distinta al coneixement, és a dir, a la raó. Aquest coneixement és el que Plató anomena episteme, el veritable coneixement. Així, es fa una primera diferenciació entre episteme (coneixement de la veritat o ciència) i doxa (opinió o creença).
La Ciència i la Dialèctica
La ciència (episteme) produeix el coneixement de les matemàtiques i de la filosofia. Aquestes són les ciències, veritables àmbits del coneixement. Totes dues utilitzen la dialèctica com a mètode (methodos, camí). El procés dialèctic, tant en les matemàtiques com en la filosofia, parteix d'hipòtesis, però segueix camins diferents:
- Camí ascendent: Des de les hipòtesis podem arribar als principis eterns i immutables (les Idees).
- Camí descendent: Des dels primers principis (les veritats més pures i clares) podem seguir un camí descendent, fent servir el pensament deductiu, fins a arribar als objectes matemàtics en les conclusions.
La Dialèctica com a Mètode
La dialèctica és un mètode d'investigació i de purificació de l'ànima, no un simple exercici de discussió.
Imaginació, Creença i Opinió
La imaginació (Eikasía) i la creença (Pistis) són enteses per Plató com les facultats sensorials que ens informen dels éssers que trobem al món sensible (empírics). Les ombres són captades a través de la imaginació, mentre que la creença tracta dels éssers físics. Per tant, per a Plató, aquells que s'interessen pels éssers físics, com era el cas dels físics presocràtics, només exposen creences, però mai veritable coneixement. Aquests pensadors només es mouen en l'àmbit de l'opinió, de la doxa, però mai en l'àmbit de la veritable ciència, de l'episteme.
Les Formes de Govern segons Plató
L'Aristocràcia
L'aristocràcia, la primera i més antiga de les formes de govern, representava els valors i l'excel·lència del món grec antic.
La Timocràcia
La timocràcia, o govern d'uns pocs triats per les seves riqueses i poder, és, per a Plató, una forma imperfecta del primer sistema aristocràtic, una degeneració del sistema de govern anterior, tot i que encara representa el govern dels poderosos i defensors d'un determinat ordre.
L'Oligarquia
L'oligarquia representa la corrupció del sistema anterior, un sistema en el qual uns quants poderosos governen, però dirigits només pel seu egoisme.
La Democràcia
La democràcia representa un grau major de corrupció que el sistema anterior, ja que és el poble en massa, sense cap ordre ni coneixement, qui governa dirigit únicament per l'egoisme i en busca del benefici propi. El Kaos (desordre, falta de principis) i els demagogs (els que convencen amb la paraula sense tenir cap raó, segons Plató, els sofistes) s'apoderen del govern de la polis.
La Tirania
La tirania representa el pitjor dels sistemes polítics, ja que el governant és un individu dominat únicament per la seva ambició i els seus baixos apetits i desitjos. Sota aquesta forma de govern, el poble viu amb por i inseguretat.