Plató i Parmènides: Similituds en Coneixement i Realitat
Plató i Parmènides: Concepcions Filosòfiques Clau
L'obra de Plató beu profundament de les idees del seu predecessor, Parmènides, especialment pel que fa a la naturalesa del coneixement i de la realitat. A continuació, explorem les principals similituds i influències.
La Via del Coneixement segons Parmènides
Pel que fa al coneixement, Parmènides va distingir dues vies d'accés fonamentals:
- La via de l'opinió: Equival al coneixement sensible, el de les coses materials i canviants. Aquesta via condueix a l'error i a la mera aparença.
- La via de la veritat: Dóna accés a l'autèntic coneixement, el coneixement racional. Condueix al coneixement de l'Ésser, l'únic autènticament real, perfecte i immutable.
Per la via de la veritat, el filòsof arriba al coneixement del que és perfecte i immutable.
Les Idees Platòniques i l'Ésser Parmenidi
Plató sosté que l'únic real són les Idees o Formes. Aquestes són, com l'Ésser de Parmènides, immutables, eternes i perfectes, actuant com a models purs de les coses sensibles. Aquestes Idees habiten en un Món de les Idees, accessible només per la raó.
Per tant, Plató assumeix la identitat parmenídia entre ésser i pensar, és a dir, la identitat entre idea i raó. Aquesta correspondència entre ontologia i epistemologia implica que allò que és racional serà real, i a l'inrevés.
Plató es pregunta també per l'Ésser, recollint la diferència entre l'Ésser (forma pura) i els ens físics (canviants, corruptibles i múltiples).
Dualisme Ontològic i Epistemològic
Plató assumeix també la distinció entre doxa (coneixement del sensible, el canviant i l'imperfecte) i episteme (el coneixement dels objectes matemàtics i les Idees), una característica ja present en Parmènides. L'opinió és l'àmbit comú en què es mouen els homes, però els filòsofs busquen l'episteme.
Tots dos filòsofs defensen un clar dualisme ontològic, ja que divideixen la realitat en dues versions. Parmènides parla del Món de l'Apariència i el Món de la Veritat, mentre que Plató els anomena Món Sensible i Món Intel·ligible.
Plató coincideix amb Parmènides en la seva concepció de l'ésser com a immutable. Per a Parmènides, l'ésser és indivisible, únic i etern, i Plató aplicarà aquestes característiques a les Idees del Món Intel·ligible.
El Rebuig del Coneixement Sensible
Parmènides afirma que no hem de fiar-nos dels nostres sentits, ja que ens condueixen a l'error, a la mera opinió. De la mateixa manera, Plató opina que és necessari, per adquirir el coneixement autèntic, sortir del Món Sensible per accedir al Món Intel·ligible.