El poder i la gestió dels buròcrates en el sector públic
Relació amb els empleats de l'organisme
La relació dels dirigents de l'organisme amb els qui el proveeixen de treball i d'altres inputs necessaris per al procés productiu sol presentar un monopsoni (monopoli de demanda) enfront del factor treball. L'organisme burocràtic és l'únic demandant de certs perfils professionals (bombers, policies, militars, metges, mestres...).
El monopsoni tendeix a discriminar preus; per tant, el buròcrata tendirà a pagar menys que l'empresa privada i a practicar la discriminació de preus entre els seus empleats i proveïdors d'altres recursos, sempre que la legislació ho permeti.
Relació amb els clients
L'interès del buròcrata pels clients dels serveis públics estarà en funció de quina part del seu pressupost prové del cobrament de preus o taxes pels serveis subministrats. Aquesta part mai no finançarà tot el pressupost, però poden existir casos en què es cobra una part del cost a l'usuari:
- Si el buròcrata rep dels polítics la compensació per la pèrdua d'ingressos dels clients, l'interès del buròcrata per la satisfacció d'aquests serà baix.
- El buròcrata és l'únic oferent de determinats béns i serveis; no hi ha competència. Podrà discriminar en preus entre els clients, sempre que aquests no puguin intercanviar el servei entre si, igual que fan els monopolistes privats.
El poder del buròcrata
Les relacions amb els patrocinadors, els empleats i els clients confereixen al buròcrata un poder dominant en la societat, que li deixarà un marge de maniobra per perseguir variables que siguin del seu interès personal.
Objectius de maximització dels buròcrates
L'objectiu principal és el pressupost, tant perquè és la variable instrumental per arribar a objectius personals (salari, prestigi personal o comoditat en la feina) com per raons de supervivència en el càrrec.
Restriccions operatives sobre els buròcrates
El pressupost haurà de ser igual al valor global que els polítics assignen al total de l'output que el buròcrata promet. El polític ha d'estar convençut que el valor total de l'output de servei que promet el buròcrata és igual o superior al que li demana com a assignació pressupostària.
El pressupost haurà de ser igual o superior al cost mínim perquè es produeixi l'output que els polítics esperen. Si no és així, el buròcrata no podrà complir el pacte amb els polítics i tindrà més dificultats per aconseguir un increment del pressupost l'any següent.
Resum: Buròcrates: valor total = cost total; nivell d'output > provisió de competència perfecta (P = IMG).