Poder, legitimitat i normes: lleis, religió, costums i moral
Tipus de normes: lleis, religió, costums i moral
Lleis: normes escrites promulgades pel poder legislatiu d'un estat. Són objectives (s'apliquen igual per a tothom), poden ser legals o il·legals segons el marc jurídic, i sovint reposen en la força i la por com a mecanisme d'execució. Es compleixen, en part, perquè existeix la por a les sancions.
Normes religioses: tradicionalment han estat molt efectives. Són discursos prescriptius que indiquen què cal fer i què constitueix un pecat. Utilitzen la por, la recompensa i el càstig, i sovint s'han considerat una via central per a la creença; poden determinar molts aspectes de la vida quotidiana.
Normes socials i costums: orienten sobre com actuar en contextos concrets. No sempre poden ser prohibits per la llei. La seva força prové de mecanismes socials com la discriminació o l'ostracisme; poden variar entre cultures i s'imposen per convenció, arribant a tenir efectes forts fins i tot si deixen una persona aïllada.
Moral: normes per a cada individu; ens autocontrolem i depenen de la consciència personal. La seva força rau en els remordiments i en el control intern. La moral s'estudia des de diversos punts de vista que expliquen la seva relació amb altres normes.
Tres punts de vista per estudiar les normes
Justícia
La justícia valora si una norma és justa o injusta. Si una norma es considera injusta, pot entrar en conflicte amb el codi ètic personal i provocar resistència. La percepció de justícia afecta la recepció de lleis, normes religioses i socials, i també influeix en la construcció de la moral.
Legalitat
La legalitat determina si una norma està emparada per l'ordenament jurídic. Les lleis són, per definició, normes legals; algunes normes religioses o costums poden coincidir amb el dret positiu, però no sempre estan formalment reconegudes per aquest.
Vigència social
La vigència social és l'acceptació que una norma té dins la societat. Algunes normes religioses poden tenir una gran vigència en certs grups, mentre que altres normes morals poden tenir una acceptació reduïda. La sociologia estudia com i per què determinate normes perduren o desapareixen.
Poder: definició i ingredients
Poder: capacitat de fer que la gent actuï segons la voluntat d'una persona o institució. Els qui tenen poder sovint disposen de recursos per a la coacció.
Força
Capacitat de coacció física o material; es basa en la por a les conseqüències i en la possibilitat d'exercir violència o sancions.
Prestigi
Forma de poder que s'obté pel reconeixement social: la gent actua pel respecte, l'admiració o la confiança en algú. No requereix por; cal que la persona s'hagi guanyat aquesta consideració.
Influència
Poder basat en la persuasió o la propaganda. Els mitjans de comunicació poden repetir missatges moltes vegades; l'influència també es pot exercir amb recursos econòmics per modelar opinions i comportaments.
Aspectes importants del poder
Legitimitat
La legitimitat es fonamenta en creences, valors i idees compartides per la gent. Quan el poder és percebut com a legítim, el seu exercici és més senzill i estable. Si no hi ha legitimitat, sovint cal recórrer a la força perquè el poder s'imposi.
Legitimitat tradicional
El poder s'adquireix perquè la tradició així ho determina (per exemple, monarquies sustentades per creences sobre la voluntat divina). No cal que sigui racional; s'accepta per continuïtat.
Legitimitat carismàtica
Basada en les qualitats personals del líder: la capacitat d'atracció i de convèncer. Pot sorgir en contextos de revolució i pot proporcionar un poder gairebé il·limitat al líder; la seva durabilitat depèn de la memòria i de la consolidació del projecte polític.
Legitimitat racional-legal
Fundada en procediments legals i normes formals: l'autoritat s'exerceix d'acord amb processos establerts. Aquesta legitimitat tendeix a donar continuïtat i previsibilitat al govern.
Legalitat
La legalitat limita i defineix què pot fer el poder; un poder polític és legal quan s'emmarca en les lleis vigents.
Autoritat
Capacitat d'aplicar la legislació i d'exercir funcions públiques. L'autoritat sol estar repartida entre diferents institucions per evitar concentracions abusives de poder.
Nota final: un bon líder o un règim estable tendeix a combinar elements de força, prestigi i influència, així com a consolidar algun tipus de legitimitat (tradicional, carismàtica o racional-legal). La durabilitat del poder depèn en gran mesura dels resultats i de l'acceptació social.