Poesia Catalana: Carner, Salvat-Papasseit i Avantguardes
La Poesia i el Noucentisme
Es pensa que el poema ha de ser una obra d'art per ell mateix, una obra perfecta i treballada amb cura. Les paraules han de ser riques en significats, i els temes han de transmetre models d'actituds civilitzades, fugint dels sentiments d'èpoques anteriors.
Josep Carner (1884-1970)
Parla amb ironia sobre la realitat que l'envolta. Té diferents formes mètriques i una perfecció formal indiscutible.
La Poesia d'Avantguarda a Catalunya
A partir de 1916, les avantguardes entren a Catalunya. Evoluciona cap a la "poesia pura", on es busca la bellesa en les paraules, la musicalitat del vers i la perfecció formal. Destaquen:
- Joan Salvat-Papasseit, impulsat pel futurisme i el cubisme.
- Josep M. Junoy, influït pel cubisme i el dadaisme.
- J.V. Foix, que incorpora elements dadaistes i surrealistes a la seva obra.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
És un dels màxims representants de l'avantguarda a Catalunya. Es va iniciar en la literatura escrivint articles en castellà de caràcter modernista, i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes. Obres: Poemes en onades hertzianes, Les gavines... Tenen elements del cubisme (sintaxi trencada, incorporació d'elements visuals...) i del futurisme (exaltació de la màquina, paraules en llibertat, diferents tipus de lletra...). Més endavant va abandonar les tècniques avantguardistes per crear una poesia més personal i íntima.
Tècniques literàries dels avantguardistes
- Futuristes: Proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
- Cubistes: Popularitzen els cal·ligrames.
- Dadaistes: Creen textos incoherents.
- Surrealistes: Busquen l'expressió del subconscient.
J.V. Foix (1893-1987)
Col·laborava en les principals revistes i en els moviments d'avantguarda. Coneix molt bé la llengua i la literatura, i ell es considerava "un investigador en poesia". Incorporava les tècniques d'avantguarda, però sobretot el surrealisme.
La Literatura Catalana als Anys Trenta
El simbolisme va tenir influències del Noucentisme i dels anys 30. Els poetes busquen elaborar una poesia més pura, perfecta i allunyada de la vida real, on la bellesa i la musicalitat de les paraules són un valor simbòlic.
Carles Riba (1893-1959)
Professor, poeta, traductor, crític... Com a poeta va evolucionar cap a la poesia pura, forçant el llenguatge.