Poesia Catalana: Modernisme i Noucentisme - Característiques i Autors Clau

Poesia Modernista: Corrents i Autors Clau

El Modernisme va introduir diferents corrents estètics que van incidir especialment en la renovació de la poesia, tant en la temàtica com en la versificació, i la van distanciar de la tradició romàntica i dels Jocs Florals. Els corrents principals van ser el simbolisme, el vitalisme i l'espontaneisme.

Hi ha un retrobament amb el classicisme mediterrani que es va fer especialment evident en Miquel Costa i Llobera i altres membres de l'Escola Mallorquina. Destaquen autors com:

• Miquel Costa i Llobera: Autor d'El pi de Formentor, inclòs en el volum Poesies.
• Joan Alcover: Autor de Cap al tard (1909), que conté el sonet Desolació, un dels poemes més valorats.

Simbolisme

Corrent introduït amb les primeres traduccions de Maeterlinck i Verlaine. Rusiñol el va aplicar en el teatre i la prosa.

Vitalisme

Bona part prové de l'obra de Nietzsche, també impulsat per Joan Maragall. Temes com el paisatge o la natura es poden tractar com a possibilitat de salut i vida.

Espontaneisme

Joan Maragall el va defensar amb dues proclames teòriques de gran importància: l'Elogi de la Paraula i l'Elogi de la Poesia. Segons aquesta teoria, el veritable art és espontani i sincer. La poesia és la màxima forma de coneixement. El poeta, després d'una experiència de contemplació, pot expressar la bellesa per mitjà de la paraula.

La Poesia Noucentista (1909-Anys 20): Característiques i Figures

La poesia noucentista neix el 1909 amb Els fruits saborosos de Josep Carner. Les seves característiques principals són:

• Creació depurada d'una llengua poètica que respongués als nous desigs expressius de mediterraneïtat, classicisme, civilitat i arbitrarisme.
• Cal destacar La muntanya d'ametistes (1908) de Guerau de Liost.

Josep Carner va apostar pel simbolisme en la dècada dels anys 20 amb El cor quiet. Més endavant, es va immergir en la reflexió metafísica amb Nabí, que va ser la seva obra culminant.

Conceptes Clau del Noucentisme

• Mediterraneïtat: Interès per la Mediterrània i l'harmonia del paisatge.
• Classicisme: Interès pels temes i autors clàssics.
• Civilitat: Educació i civilització.
• Arbitrarisme: Interès per la ciutat ideal.

Vocabulari Relacionat amb la Poesia

D'esma:

Fer alguna cosa instintivament, sense reflexió prèvia.

Brandar:

Bellugar alguna cosa de banda a banda, especialment una arma o un objecte llarg.

Esblaimat:

Pàl·lid, descolorit, sense color viu.

Esponerós:

Que té molta vegetació, exuberant, frondós.

Esqueix:

Part d'una planta (tija, fulla, arrel) que s'introdueix a la terra humida per créixer i formar una nova planta.

Userda:

Alfals (herba farratgera per al bestiar).

Basarda:

Sentiment de por, recel o aprensió, sovint sense una causa clara.

Estol:

Grup d'animals (especialment ocells) o de persones que es mouen junts.