Poesia Catalana Postguerra: Simbolisme, Avantguarda, Estellés
La poesia de tradició simbolista
A partir de 1940, els poetes entonen el cant dolgut, personal i col·lectiu de la derrota i de l'exili. Aquesta poesia es tanca en un món interior i es desentén de la realitat. Hi predominen símbols i referències mitològiques. Destaquen Carles Riba, Màrius Torres, Agustí Bartrà, Salvador Espriu i (del País Valencià) Xavier Casp i Joan Valls.
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), poeta amb un bagatge cultural excepcional, basat en una formació clàssica, amb domini dels registres de la llengua. Va escriure novel·la (Laia) i teatre (Antígona, Ronda de Mort a Sinera). En poesia, reflexiona sobre la condició humana, la llibertat i la mort. Destaquen: Cementiri de Sinera, Les hores. A La pell de brau Espriu analitza la Guerra Civil i evoca la necessitat de reconciliació durant la postguerra.
La poesia d'avantguarda
Se centra en l'experimentació formal i en la recerca de recursos expressius relacionats amb l'antipoesia i la poesia visual. Destaca Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), és l'autor més representatiu del desig d'investigació i d'experimentació poètica. Encara que ha utilitzat el sonet, la sextina o el romanç, els seus poemes es caracteritzen per un toc surrealista. La temàtica de les seues obres ha evolucionat des del referent de la Guerra Civil fins a la introducció de la màgia i la fantasia en la realitat quotidiana, perquè el lector es divertisca. Obres: Em va fer Joan Brossa, El saltamartí, Poesia rasa, Els ulls de l'òliba i Poemes de seny i cabell.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993)
Fill de forners, va començar la seua carrera professional com a periodista. Home d'una àmplia formació literària, amic d'intel·lectuals com Joan Fuster, va contribuir a recuperar l'ús de la llengua. Va publicar més d'un centenar de poemaris, entre els quals destaquen: Donzell amarg, La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Mural del País Valencià, on duu a terme el projecte d'enaltir els pobles, la història, la geografia i la vida dels valencians. La poesia d'Estellés conté recursos clàssics com la preocupació per la forma d'exposició, la disciplina mètrica, etc. Els temes més freqüents són la fam i la misèria de la postguerra, la mort, l'amor, l'erotisme... tot mirat des de la ironia, el compromís, la denúncia social... Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes.