Poesia catalana de postguerra i Vicent Andrés Estellés
Tendències de la poesia des de la postguerra fins als 70
En un primer moment, la poesia va seguir les tendències anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i l’avantguardisme.
A la poesia simbolista, es veu la influència de Carles Riba; el poder suggeridor de la paraula i el rigor formal són els trets més característics. Autors com Josep Carner (Nabí) fan aquesta poesia des de l’exili. La poesia avantguardista, d'altra banda, experimenta amb el llenguatge i la presència de recursos visuals. Destaquem Josep Palau i Fabre (Poemes de l’alquimista) i Joan Brossa (Poemes visuals).
A partir dels anys 60, Salvador Espriu i Joan Oliver conreen la poesia de realisme social, caracteritzada per:
- Actitud profètica del poeta.
- Descripció de realitats amargues.
- Llenguatge directe i comunicatiu.
- Poesia esdevinguda narrativa, de vegades.
- Denúncia de les injustícies.
Aquesta tendència és representada també per Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.
Als anys 70 domina el rebuig del realisme i l’afany d’experimentar amb el llenguatge. La poesia esdevé hermètica i amb ressonàncies avantguardistes. Destaquen autors com Josep Piera.
D'altra banda, es va formar el grup Els Setze Jutges (cantants que musicaven poesia), entre els quals destaca Joan Manuel Serrat.
Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic
Durant els anys 50 publica Ciutat a cau d’orella, La nit i La clau que obri tots els panys. El 1966 publica L’amant de tota la vida. En aquestes obres és present la misèria de la postguerra, la monotonia de l’existència humana i l’opressió política i moral.
L'orientació realista s’aferma a Llibre de les meravelles, on el poeta vaga per la València de postguerra, sorprès i desesperat per la misèria que contempla, i conscient de la responsabilitat cívica que li produeix la condició de poeta del poble. La seua obra magna és Mural del País Valencià.
Estellés aporta:
- L’exposició crua de la realitat quotidiana.
- L’estil col·loquial elevat a la categoria de llengua literària.
- Les referències a la cultura popular.
- La teatralitat que comporta l’aparició freqüent del destinatari.
- La narrativitat (on Estellés explica històries que poden ser interpretades com a llegendes urbanes o fets).