Poesia de compromís a Galicia: Xeració del 50 i Escola da Tebra

Poesia de compromís a Galícia

Es va encaminant per la poètica de compromís, amb Longa noite de pedra, que va ser una obra de culte en els cercles antifranquistes. Mai abans una obra havia tingut tanta difusió. Va acabar per convertir-se en expressió col·lectiva d'uns principis ètics de justícia i llibertat. Era d'una senzillesa expressiva, ja que volia arribar al màxim públic possible: va incorporar usos de la parla quotidiana, va emprar l'humor, la ironia i el sarcasme per ridiculitzar les institucions i els personatges, i va buscar el ritme i la musicalitat.

Viatge al país dels ananos neix de la seva experiència a Veneçuela, que no va ser el que esperava, ja que estava controlada per agents del franquisme. Aquesta obra desmitifica el món de l'emigració i ataca els grups dirigents de la colònia gallega.

L'última obra és Onde o mundo chámase Celanova, que marca un retorn als orígens de O sono sulagado, la primera. És intimista i tendre, per celebrar l'amor de la seva companya i dels seus amics. També conté poemes de nostàlgia en recordar la infància i la terra natal. Adopta l'aspecte d'un diari líric, en el qual afirma el valor de la dignitat humana, l'entrega solidària i la funció social de la paraula.

Promoció de l'enllaç

Cadascú busca el seu estil. Formats culturalment en castellà, escriuen primer en les dues llengües. Viuen el drama social de la postguerra i la pobresa cultural d'una societat censurada i força aïllada de la cultura europea.

• Luz Pozo Garza inicia la seva obra poètica en castellà per acabar-la en gallec amb temes intimistes i culturalistes. O paxaro na boca, de forta sensualitat i llenguatge exuberant. Davant del desarrelament de l'època protagonitza una poesia vitalista i optimista, plena de llum i d'harmonia. Contrasta amb el següent, Verbas derradeiras, presidit per la mort, el desamor i l'angoixa existencial. Més tard s'obre a la temàtica social amb Concerto de outono, entre altres.
• Antón Tovar Bobillo publica O vento no teu colo, Calados esconxuros i Cadáver adiantado. En la seva obra passa d'un to existencialista a la preocupació social.

Xeració del 50

No van viure la guerra, però sí les seves conseqüències. Com a resposta a l'aïllament de la dictadura, busquen referents externs i troben noves formes d'expressió artística caracteritzades pel rupturisme i la rebel·lia. Modernitzen la poesia, la prosa i el teatre gallecs i promouen des de la clandestinitat l'oposició a la dictadura franquista.

Impulsen la renovació de la poesia gallega, adoptant corrents avantguardistes i rupturistes. Es dóna origen a l'Escola da Tebra, representada per Morrendo a cada intre. Distingim dos grups dins la Xeració dels 50.

• El grup compostelà, del qual formen part García-Bodaño i Arcadio López Casanova.
  • García-Bodaño té una visió del món segons la qual l'amor és l'única força capaç de vèncer la solitud i transcendir la mort. L'obra més aconseguida és Tempo de Compostela i Cantos de ausencia.
  • López Casanova va reunir en el volum Do tempo posuído bona part de la seva obra poètica.
• El grup Brais Pinto, del qual formen part Méndez Ferrín, Bernardino Graña i Uxío Novoneyra.
  • Méndez Ferrín inicia el seu camí amb Voce na néboa. Introdueix elements estètics i formals innovadors: nou enfocament en el tractament dels temes, referències culturals, nous processos de construcció del llenguatge, distinta disposició dels versos, etc. Estirpe inclou poemes als nous navegants i als llauradors, a les víctimes de la Guerra Civil i a algunes figures de la història.
  • Bernardino Graña. El seu primer llibre, Poema do home que quixo vivir, apareix sota l'estètica de l'Escola da Tebra, però aviat troba en Profecía do mar un to vitalista que expressa una fusió activa amb la natura i una poderosa presència del mar. Socialrealisme en Non vexo Vigo nin Cangas. El domini del ritme, la riquesa lèxica, la força expressiva i la cuidada versificació acompanyen el conjunt de la seva producció.
  • Uxío Novoneyra. La seva obra dialoga contínuament amb l'entorn natural, des d'una perspectiva existencial i fins i tot metafísica, de comunió amb la natura en la seva immensitat. El primer és Os Eidos. Assaja nous camins que el porten a l'experimentalisme tipogràfic, a l'escriptura fonètica, a la poesia eròtica, etc. Elexías do Caurel.