Poesia i teatre catalans: Miquel Martí i Pol i Manuel de Pedrolo

Miquel Martí i Pol: poesia i vida

La difusió que, de manera progressiva, ha aconseguit l'obra de Miquel Martí i Pol l'ha convertit en un fenomen únic d'estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. Aquesta estima i popularitat s'expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i perquè el seu món metafòric defuig l'hermetisme. Poesia i vida són elements que van lligats en la seva obra: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia, el compromís nacional i el pas del temps. A la seva poesia es produeix una fusió entre un temps interior i subjectiu i un temps exterior i social. En aquest interès hi ha tingut un pes innegable la interpretació que n'ha fet el cantant Lluís Llach, si bé, per damunt de tot, cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals l'amor, l'experiència o la convivència amb la greu malaltia que va patir són presentats amb un llenguatge que sol defugir l'artificiositat.

Manuel de Pedrolo: teatre i llibertat

Manuel de Pedrolo va escriure tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb el teatre de l'absurd. Totes aquestes obres tenen una sèrie de trets comuns:

• espais tancats simbòlics;
• referències a la realitat sociopolítica;
• personatges definits per actituds o idees més que per psicologies;
• atmosfera d'angoixa, inquietud o qüestionament.

El teatre de Pedrolo, per tal de burlar la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referència que permeti localitzar-ne l'acció. L'aparició del teatre de Pedrolo va coincidir amb la del teatre europeu de l'absurd. No obstant això, Pedrolo mateix va desmentir aquest paral·lelisme perquè el seu pensament vol introduir l'ordre en el desordre. Pedrolo reivindicava per a la seva obra la categoria de teatre de l'abstracció. Els temes de la mort i de la comunicació entre els homes, l'autenticitat, el sentit de l'existència i, sobretot, la llibertat, articulen la seva obra dramàtica.