Poesia trobadoresca, Ramon Llull, Ausiàs March i Tirant lo Blanc
Poesia trobadoresca i evolució literària
La poesia trobadoresca (segles XI-XII) es desenvolupa en la societat feudal, on hi havia dues classes socials: els qui manaven i no treballaven (vivien en castells o palaus, administrant les seves propietats) i els qui treballaven i obeïen (vivien en cabanes de fang i canyes, conreant terres, criant animals i servint als senyors). La llengua utilitzada era el provençal. Els trobadors conreaven gèneres com la cançó d'amor, el sirventès i el plany.
Ramon Llull (1235-1315)
Al segle XIII, Ramon Llull (1235-1315) va ser un noble que vivia a la cort de l'infant Jaume I de Mallorca. Després d'una experiència que li va canviar la vida, va desenvolupar un projecte per estendre la religió catòlica pel món, fundar escoles per formar missioners i aprendre diverses llengües per escampar la paraula de Déu. Va ser important perquè va escriure textos científics, religiosos, filosòfics i morals en català, i és considerat el creador de la prosa en català.
Ausiàs March (1397-1459)
Ausiàs March (1397-1459) va néixer a Gandia, València. Va ser nomenat falconer major, cavaller i es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc). És considerat el poeta més important dels trobadors en llengua catalana, destacant per la seva sinceritat. En la seva obra, explora una lluita interior entre dos tipus d'amor: l'amor virtuós (espiritual) i l'amor carnal (sensual). Utilitza imatges com "llir entre cards" i fa servir molt la comparació.
Joanot Martorell (1410-1465) i les novel·les de cavalleries
Joanot Martorell (1410-1465) va néixer a València i va ser nomenat cavaller. Les primeres novel·les de cavalleries van aparèixer a França durant la segona meitat del segle XII, basades en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet, conegudes com a matèria de Bretanya. Els protagonistes són cavallers virtuosos que busquen aventures per aconseguir honor i l'amor d'una dama. Les històries es desenvolupen en terres hostils, on han de superar proves extraordinàries, amb elements meravellosos i fenòmens màgics. Un exemple és El cavaller del lleó de Chrétien de Troyes. Les novel·les cavalleresques poden ser inversemblants o més realistes.
Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc (1490) dóna una dimensió humana a la figura del cavaller literari, mostrant-lo fort i valent, però també vulnerable a la fatiga, les malalties i els accidents. L'amor és un dels temes centrals, amb Tirant enamorat de Carmesina, però la seva timidesa li impedeix declarar-se, causant-li angoixa. A més, Tirant és representat com un general hàbil i astut en la guerra.